Sovint, m´atrauen més els comentaris de la gent que la mateixa publicació en sí. Pel que he pogut raonar, eixe interès pel «què diran» no és només meu. Esta inclinació a escodrinyar el que opina la resta sobre qüestions diverses, no és tan sols per l´impuls de dotorejar el que altres persones obertament exposen, sinó perquè -encara que no ho parega- parant atenció a les reaccions d´individus diferents en situacions distintes, podem explorar minuciosament el fons d´algunes realitats, o almenys intentem apropar-nos a elles tractant d´aprofundir en certs aspectes, des d´altra perspectiva.
La dels implicats o la dels qui s´impliquen, encara que veritablement no vaja amb ells, la cosa. Eixa tendència sí que és digna d´examinar, més que el punt de vista concret. Les capçaleres i les desembocadures són tantes, i hi ha tanta afició a xerrar per xerrar, que de vegades els qui es dediquen a estralejar semblen desbordar el riu. O potser és que fan massa soroll. Un estrèpit que a voltes passa desapercebut, mentres que canvia la vida, alhora, a algú. Figuradament. Literalment. Esta setmana un terratrèmol escala 4 s´ha succeït al golf de València. Un xic em contava que el tremolor li despertà, a Benimaclet. També n´hi ha qui ni s´ha assabentat, ni tampoc ha sentit parlar-ne.
Vaig rebre una cadena de whatsapp en la qual avisaven que l´alerta taronja -a causa de l´arribada de la gota freda- es tornaria roja entre dijous i divendres, i que calia estar a l´aguait. Com discernir si un missatge és útil, o inútilment alarmant, quan no tenim tota la informació? La tenim, totalment fluïda i neta, en algun moment? O l´important és com te la donen? Malú ha fet un comunicat en vídeo sobre el seu Oxígeno Tour, que serà posposat perquè ha patit un trencament de lligaments. Com plora mentres ho diu, hi ha hagut qui se li ha tirat damunt: «no tens dret a dramatitzar tant, el de Mallorca sí és una tragèdia!».
Pareix un exemple extrem de barreja impossible de contexts i temes, però sols és una amplificació de les manies que generalment tenim, a l´hora d´assimilar el voltant i decidir què mereix dedicar-li temps. En ocasions, anem davant davant, com les tronades. Com la cantant Aitana, que creu que li plouran crítiques per «atrevir-se» a traure un llibre, malgrat que siguen vàlids els seus escrits. «No importa cómo te ven los demás. ¿Tú te ves?» Ben aviats anem, si no volem ser engolits pel corrent. Serà que, avesats a això, sempre cal dir quelcom, de tot.
