Vaig assistir a la sessió inaugural del macrocongrés La veu del Regne que el meu amic, el professor Antoni Furió, ha organitzat, com a president, a propòsit que ara fa 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana. Mentre sentia la lliçó inaugural, em van entrar ganes d´assistir a alguna de les sessions que es fan, entre els dies 21 i 28 d´octubre, a València, Morella i Alacant. La veritat és que l´esdeveniment és d´una transcendència remarcable tant des del punt de vista històric com per la seua innegable actualitat com ha deixat palés el president del congrés: «De fet, això que avui vivim, les democràcies parlamentàries, té el seu origen en el parlamentarisme medieval, en institucions com ara les Corts i la Generalitat. No deixa de ser estrany, per tant, que siga tan mal conegut i que els historiadors es posen més en la pell del rei, que és el poder central, que no en la pell del regne. I això explica algunes coses».
El congrés compta amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, la institució que s´estudia, i que, nascuda inicialment amb una finalitat fiscal i financera, acabarà ostentat la més alta representació política primer del regne i després del país. Una institució poc coneguda i mal coneguda, no sols per la majoria dels valencians, sinó també pels mateixos historiadors. La finalitat, per tant, és que, a través de l´estudi, s´arribe a un millor coneixement de la institució mes important del País Valencià i també de la història valenciana en general. Com diu Vicent Olmos: «Potser per trobar l´únic precedent d´una magnitud semblant a aquest esdeveniment ens hauríem de remuntar al Primer Congrés d´Història del País Valencià (1971) que fou una de les fites acadèmiques i cíviques més importants anteriors a la Transició democràtica». Ara, a través de l´estudi de la Generalitat, es podrà aprofundir en la nostra història, en el coneixement dels nostres fets, com ara la introducció de la inquisició, l´expulsió dels jueus i dels moriscs, les Germanies, la guerra de Successió, les conseqüències de la derrota d´Almansa, l´intent de l´estatut fallit de la segona República... És de sentit comú pensar que s´hauria d´haver fet molta més difusió del Congrés per part de les nostres institucions i que els valencians haurien de saber que el nostre país no va nàixer ahir ni despús-ahir, sinó que ja té vuit segles d´història... Si els valencians hagueren tingut més interés pel nostre passat, sobretot per l´època en què el regne era un estat sobirà, potser les coses ens hagueren anat d´una altra manera com a poble. Com diria el vell historiador: sense conéixer el passat, no podem comprendre el present i fer un bon camí que ens porte a un món millor.
