No cal dir que el món del ciberespai ha significat una autèntica revolució en molts camps de les nostres vides. Alguns tràmits burocràtics, per exemple, ara es poden solucionar còmodament des de casa, sense fer cues a les finestretes de l'administració pública. De vegades, però, encara hem de fer una doble gestió: l'electrònica i la tradicional -per denominar-la d'alguna manera. També, encara, els avanços que han significat la creació de grans dipòsits virtulas de documents i/o bibliografia, que ens han simplificat el treball als investigadors i als estudiosos: ara, des d'un ordinador portàtil, podem accedir a milers de documents i milers de llibres, sense la necessitat de fer visites a biblioteques públiques on hi havia un exemplar d'alguna obra rara o un document únic, i podem cosultar aquells papers pretèrits als quals abans només es podia accedir materialment. Amb una certa dosi de paciència, de vegades.
Evidentment, no tot es troba a internet. Hi ha coses que, fins i tot, malgrat que les podem localitzar a la xarxa -als llocs especialitzats o a les pàgines específiques destinades a l'efecte, en cada web de la institució dipositària del paper que ens interesse-, no és menys cert que alguns detalls encara es fa imprescindible veure'ls -comprovar-los-, sovint- in situ.
El romanticisme del treball de biblioteca o d'arxiu -la imatge de l'estudiós erudit que visita durant dies, mesos o anys una institució i pacientment va recaptant dades per elaborar un assaig sobre qualsevol tema-, té avantatges positius. Però, també, en té el treball des d'un àmbit menys hostil i on cadascú pot marcar els seus temps per realitzar una tasca: a hores intempestives de la nit, es poden consultar incunables i manuscrits, posem per cas, en les grans biblioteques del món, des de les Biblioteques Nacionals de París o Madrid, fins la de Catalunya, pasant per la Biblioteca Valenciana, el PARES -Portal de Archivos Españoles- o el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, que et porten a altres llocs, etc., i per esmentar només alguns casos que ens afecten directament. I amb una avantatge més: no cal ser llicenciat en res per accedir -com passava abans, en alguns llocs- ni tenir cartes de recomanació -com també passava en altres. Basta amb tenir ganes d'aprendre. Capbussar-se en la nostra història i la nostra cultura, mai havia estat tan fàcil. I, potser, no ens calen rentaplats connectats a internet, però la digitalització dels fons documentals i bibliogràfics és imprescindible.
