Divendres passat en la televisió valenciana, el programa de debat La Qüestió es va dedicar a parlar de l'energia, més concretament de les renovables. Un tema molt oportú, que ben plantejat i ben explicat en les diverses intervencions, hi va abordar la possibilitat d'ús d'aquestes energies i la seua necessitat en la lluita per minorar el canvi climàtic. De tot allò tractat, només apuntaré una afirmació: la península Ibérica podria satisfer totes les necessitats energètiques (Portugal ja està fent-ne un camí important) només amb energies renovables.
Entretant, a la ciutat polonesa de Katowice, la Cimera del Clima, (COP 24) que s'hi havia iniciat el dia 3, anava arribant a la seua fi amb la participació de vora 100 ministres de 197 estats, i els experts de l'ONU. L'objectiu consistia a dissenyar un pla conjunt i concret per complir de manera efectiva amb l'acord adoptat a París fa tres anys. En aquell moment es van assumir compromisos per augmentar el finançament que aporten els països industrialitzats als països en desenvolupament, en les seues accions contra el canvi climàtic i d'aquesta manera, aplicar plans nacionals sobre el clima per al 2020, diferenciats segons les característiques de cada país. A París es va plantejar també que l'augment de la temperatura mitja global de la Terra caldria mantindre'l per davall dels 2 graus, procurant no sobrepassar 1'5º a mitjan segle. Segons han manifestat un grup d'experts, eixe mig grau evitaria que augmentara 10 cm el nivell del mar i que l'Àrtic es quede sense gel a l'estiu amb les conseqüències catastròfiques que això suposaria. Però per aconseguir-ho calen mesures ràpides i dràstiques per reduir les emissions de CO2 en un 50% d'ací al 2030. «Els propers anys són els més importants de la història humana», han dit un grup d'experts.
Val a dir que més de 160 països ja han presentat els seus objectius de reducció d'emissions i la resta hi haurà de fer-ho abans del 2020. El procediment és que cada dos anys els països presentaran informe detallat de les seues accions envers el clima i cada cinc anys hi seran actualitzats i avaluats per experts però sense la capacitat de posar-hi sancions. Afegirem que l'aliança entre EEUU, Arabia, Kuwait i Rusia no comprometent-se a complir els acords, i les exigències de Brasil, van impedir nous compromisos per reduir les emissions de CO2.
Arribats en aquest punt jo em pregunte quina és la reacció de la ciutadania, quina informació en tenim i què sabem de les conseqüències del canvi climàtic. I no puc més que lamentar moltes actituds de la població que l'afavoreixen malgrat ser evitables. Començant per l'ús i abús dels vehicles privats, la manca d'estalvi energètic, el consumisme... Hem de mobilitzar-nos i exigir, renunciar a determinades coses i actuar amb responsabilitat. I hem de fer pedagogia. Que ja arribem tard.
