Que sóc un devot de la sopa, i un habitual de les lletres, no justifica l'esdeveniment caòtic i finalment exitós de la setmana passada. Mentre m'assetjava la pressa matinera de marxar a treballar, vaig ser obligat per una autoritat de la família a anar a comprar «sopa de lletres, però de lletres grosses». Immediatament, vaig córrer al supermercat xinés de vora casa, d'horari i assortiment inesgotables, i vaig triar el paquet amb lletres grosses: majúscules, em van paréixer. Arribat que fou l'encàrrec a casa, es produí una bifurcació del resultat. Mentre pensava que eren per al dinar -en tornar tots de classe, famolencs-, l'evidència de la realitat me'n va dissuadir: Teresa, la iaia i líder de la casa, convalescent d'una operació al maluc, necessitava els llibres de sopes de lletres, encreuats i altres especialitats que domina. El supermercat xinés me'n proveí sense immutar-se, també amb lletres grosses, també majúscules.
Mitja hora després, encara atònit, mentre el tramvia em conduïa a la destinació laboral, em va vindre al magí un altre quid pro quo professional. Fa uns quaranta anys, vaig demanar a les estudiants -totes alumnes, protagonistes d'un Institut de Batxillerat femení- una redacció o assaget sobre els mitjans de comunicació: de la vintena llarga d'autores, només la meitat l'escrigueren sobre periòdics, ràdio, televisió etc... La resta del grup va informar fil per randa sobre horaris i prestacions de les empreses de transport: n'hi havia una a la ciutat que es deia exactament Rrràpit Meseguer. A més, vam compartir glòries i límits dels autobusos, trens, transatlàntics o avions locals, regionals, nacionals i internacionals; i anecdotaris turístics personals, des de romàntics viatges de nuvis a Santa Cruz de Tenerife -d'on jo havia tornat poc abans, de fer la mili-, fins a una excursió idealista al Kilimanjaro. I sobretot, per l'excursió transmediterrània de final de curs fins a Mallorca, entre marejos i vòmits -totes coneixien la cançó que predicava: Si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca... En tal cas, la melodia especificava que será maravilloso viajar hasta Mallorca/sin necesidad de tomar el barco o el avión/solo caminando, en bicicleta o autostop.
Es dirà que, com a anècdotes de malentesos, encara que demà siga el dia dels Innocents, no destacarien en una conversa de barra de bar, o de furibunda tertúlia nocturna del cor, del cervell o de l'estómac. O de Parlament valencià, català, espanyol, europeu, o de Rovaniemi. Si no, veges d'aclarir què dimonis s'entén en tals racons de mon per «llibertat», «igualtat», «fraternitat», «Europa», «treball», «passerell» o... (ací no oblides de posar el teu nom).
