El 25 de gener va caure una farola a Praga: es conta que un camió se'n va eixir de la calçada per accident, i va provocar una tragèdia. En aquell moment, per la vorera passejava una jove estudiant universitària del programa europeu Erasmus amb unes amigues, i va ser víctima de la col·lisió amb el destí urbà del costum cívic, tan mediterrani, de passejar i fer vida al carrer després dels requeriments de la jornada laboral.
La tragèdia d'Eva Peña, estudiant de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid, interpel·la la seua ciutat, Castelló de la Plana: l'àmbit familiar i educatiu d'on partí fa tres anys cap a una formació internacional, implica una marca de ciutat oberta, exportadora, i històricament d'emigració econòmica, social i cultural, curiosa i fructífera.
També a Praga, la ciutat tan bella i decisiva d'Europa, que no vaig ser el primer a definir com un «estat d'ànim». En el naixement de la Universitat Jaume I figura un intercanvi amb la Universitat Karlova.
Recorde ara aquella primera estada d'universitàries -quasi totes dones- de la Jaume I a Praga, i per exemple, la conferència que vam compartir sobre les llengües i la literatura, en un edifici barroc pròxim a la plaça dedicada a Jan Palac, el primer estudiant de la Karlova que, enmig de la tragèdia política d'Europa, també a finals de gener del 1969, va immolar-se en acció política.
Aquella tragèdia, i la pèrdua accidental actual, parlen de la joventut d'Europa, de la generositat personal i familiar d'una generació que, des de qualsevol ciutat o poblet, emigra -això vol dir en part la paraula llatina educere, d'on ve la nostra «educació». I vincula la seua capacitat i el seu talent a la voluntat de coneixement, de recerca, de progrés, de triomf contra la ignorància, l'egoisme, l'engany, o l'opressió social.
De tot això, i de la bellesa serena de Praga,sabia la jove estudiant d'Erasmus: vés a saber si el passeig de les joves amigues anava de camí cap al café Slavia, a la vora del Moldava, per a escoltar els mil idiomes de la sociabilitat humana, o cap a qualsevol dels clubs de jazz d'una de les capitals de la humanitat. Qui diu jazz, diu el so d'una guitarra tan melancòlica com Praga, tan festiva com una taverna de Madrid o d'un local de marxa nocturna a la vora del Mediterrani.
El nom d'Erasmus referit al programa d'intercanvi entre Universitats del sud i del nord, donada la mediocritat i els particularismes imperants, és digne de ser tingut en compte, contra tota tragèdia política o accidental, per la generació de la joventut d'Europa.
