En assassí sanguinari havia deixat una altra vegada la seua empremta a Manhattan. Quin monstre havia perpetrat aquell crim? Aquesta és la pregunta que haurà de respondre Stella, la jove inspectora d'homicidis encarregada de la investigació d'un afer que la premsa batejà com El cas dels homes tatuats (Bromera) ja que les víctimes aparegueren amb una sèrie de números i lletres marcats al pit i a l'esquena. Un cas que Elvira Andrés i Manel Joan Arinyó ens conten en forma de la novel·la que va meréixer el Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià, en els XXXV Premis Ciutat de València.
Stella, la jove protagonista, és de casa bona i, per tant, no pot ser una «humanista» que s'enfronta amb les realitats profundes d'un món inhòspit a la manera d'un Philip Marlowe inadaptat, però amb un precari ideal de justícia. Tampoc, a través d'ella, no trobareu el decandiment físic que explica Henning Mankell del seu Kurt Wallander. No, Stella no és un personatge dur, sagaç, que necessita una bona dosi de whisky diària per anar tirant. Stella és una xica jove a la qual li agrada veure la sèrie «Sexe a Nova York» perquè riu amb les aventures desbaratades de les seues protagonistes i al·lucina en veure que tenen molts amants. Stella ha tingut molt poques relacions. Els matrimonis amb què se relacionen els seus pares són molt rics. Els fills d'aquests solien menystenir-la perquè ella era, només, policia. I havia pensat que amb els seus companys d'ofici seria més fàcil, però amb aquests li ocorria el contrari que amb els xics de l'alta societat. Se sentien atrets pel seu físic, però alhora estaven intimidats tant per la seua personalitat com per la posició social dels seus pares i per la seua «classe». La jove policia manté una molt bona relació amb els seus pares, molt «ideal», perquè són una gràcia de persones que, malgrat la seua posició social, acaben comprenent la seua vocació de policia en tot el risc que comporta. Amb els seus companys policies construeix uns jocs amorosos on es basteix una certa càrrega eròtica que no resulta tan interessant ni rica com la ben construïda trama policíaca. Això, però, supose que deu ser una qüestió de gustos i manies, o de l'edat, de cada lector.
En definitiva, més que davant d'una dura i complexa «novel·la negra», estem davant d'una «novel·la enigma» on el més important és la investigació dels crims. Els autors han construït una trama ben ordida on tots els detalls s'acoblen perfectament en un cas que es va resolent a poc a poc i les pistes van apareixent amb molt de sentit i coherència com a producte del minuciós treball d'investigació de la protagonista i els seus col·laboradors. S'agraeix que l'assassí aparega al final després de molts episodis contats a un ritme ràpid i emocionant que fa que gaudim d'una lectura molt amena i dinàmica.
