Com més imbècils siguem, millor per al sistema. Com més obsessionats estiguem en qüestions que ens allunyen de la realitat social, millor per al sistema. Com més interessos banals tinguem, com menys pensem, com més addiccions practiquem, més manipulables i fàcilment dominats serem i això és bo per al sistema. És bo per imposar-nos els models de vida, els models socials i sobretot econòmics, que interessen a les oligarquies.
Malgrat que la situació afecta a tots els sectors jo pense especialment en la gent jove que, pràcticament des del seu naixement, ha estat sotmesa a tota una sèrie d'estímuls que condicionaran els seus interessos i desitjos: el consum compulsiu de tot tipus de productes, sempre excessiu convertit en capritx, i el món de les pantalletes, altament addictiu, amb tots els recursos de les xarxes. I dins d'aquest món tot un seguit de propostes banals, o directament negatives per a la formació del jovent.
I amb totes aquestes influències, no puc deixar d'esmentar el tema dels jocs d'atzar i les apostes que es promou des de diferents mitjans. Per exemple, hi ha molts videojocs que ofereixen diners ficticis quan el jugador ha superat una prova. Amb aquests diners ha de comprar alguna cosa que l'ajudarà a superar altres proves i a tornar a acumular diners. Els diners són ficticis, dic, però el xiquet jugador ja va interioritzant que es poden obtindre amb el joc i que són necessaris per seguir jugant. Traspassar aquell recurs fictici a la realitat no costa res i menys encara si tenim en compte la publicitat descarada que se'n fa.
Aquests dies hem sabut que Autocontrol, un organisme per a l'Autorregulació de la Comunicació Comercial, degut a unes denúncies, ha sancionat la casa d'apostes 888 que publicita Carlos Sobera en televisió. Una sanció que només consisteix a demanar-los que modifiquen el text. Els denunciants consideren que aquesta publicitat incompleix la normativa perquè fa una crida al joc compulsiu ja que és «reiterada, agressiva, genera ansietat, malestar i nerviosisme inclús entre la població que no pateix ludopatia».
De fet, Carlos Sobera ha rebut infinitat de crítiques. Que un conegut professional (encara que menys cridaners, hi ha professionals de tot tipus publicitant les apostes) es dedique a una publicitat tan menyspreable, el degrada i no mereix el nostre respecte. Però el negoci és el negoci i només en el segon trimestre de l'any passat, les cases d'apostes van dedicar a marketing 81'3 milions d'euros.
Hem de tindre present que un 45'3% de la publicitat de jocs i apostes s'emet per televisió en horari infantil. La qual cosa és greu ja que els menors són els més vulnerables a tot tipus de publicitat. I no ho podem permetre.
