Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió

Plou

Ha plogut a la ciutat. També als camps i als boscos. I la pluja, que en alguns llocs com la Marina Alta, s'ha mostrat excessiva provocant alguns desastres, en general ha sigut una alegria per a les plantes abrasides. I ha recarregat aquífers i ha reomplit barranquets. I ha ajudat a les terres cremades en els incendis passats a agilitzar els seus rebrots. El vent ha sigut pitjor, ha bufat amb força i ha tombat arbres i objectes diversos. I la mar s'ha embravit i les terres litorals han perdut arena i han viscut les mateixes agressions de sempre per part de la natura. Unes agressions que no ho serien tant si l'espècie humana haguera respectat el ritme natural i no s'haguera entestat a modificar-lo.

Però tot el que ha passat en les terres valencianes durant aquests dies no és estrany. Jo recorde moltes processons de Setmana Santa i moltes festes de Pasqua passades per aigua i els refranys tradicionals així ho confirmen «En abril, aguas mil». El que no forma part de la normalitat perquè és fruit del canvi climàtic, és el temps gairebé estiuenc i les elevades temperatures dels dies anteriors. Un temps inusitat (encara que cada vegada més habitual) que a molta gent li va fer concebre unes agradoses vacances de sol i platja, semblants a les de l'estiu. I les reserves hostaleres, en molts casos, van arribar als seus límits. Òbviament les espectatives s'han transformat en frustració i pèrdues econòmiques. I jo ho lamente. Però cal que estiguem preparats per a tot tipus de situacions metereològiques i en el cas de l'economia, per exemple, diversificar les fonts. En algun moment, el turisme tal vegada no serà rendible i l'agricultura necessitarà canvis. En la lluita contra el canvi climàtic calen unes mesures per disminuir els seus efectes (bàsicament disminuir dràsticament les emissions de CO2) i unes altres mesures d'adaptació als seus efectes. I aquestes també són molt importants.

Continua plovent i jo observe la pluja a la ciutat. Des dels meus finestrals veig un cel amb diferents matisos de gris, un terra netíssim, lluent, i uns arbres amb la verdor més profunda. Hi ha més calma que els dies assolellats. Tanmateix no deixa d'haver-hi gent que va amunt i avall. Només en els moments de pluja forta que desapareix, però tan bon punt aquesta es calma, com caragols que ixen del seu cau, comencen a aparéixer persones ací i enllà, amb impermeables o paraigües de colors. Sí, són com caragols gegants que passegen amagats dins les seus closques acolorides.

Ara cau una pluja petita. Les plantes del meu balcó estan contentes.

Compartir el artículo

stats