Soc d'eixes persones que sempre he gaudit amb un diccionari en les mans. Abans obria quotidianament el Ferrer Pastor i els diferents volums de l'Alcover-Moll. Tanmateix ara preferisc l'aplicació per a mòbils del DNV. Però, si tot eixe vici personal constituïx la part inicial d'un article, és perquè a voltes, quan ho feia, em trobava amb un entrebanc. En acostar-me a un vocable, primerament m'havia de desfer de les nombroses entrades que s'originen amb la lletra a de l'alfabet. Són com un gran fullatge que amaga la riquesa lèxica.
Eixa sensació és la que el dia de Sant Vicent Ferrer, data de ressaca electoral, vaig tindre en intentar-ne fer un balanç personal dels resultats. Després d'una llarga nit arribí a la conclusió que uns pocs temes han acaparat l'atenció. A més, estos fan el mateix que les paraules que s'inicien per la lletra a en un diccionari: no et deixen arribar a unes altres entrades interessants. He escrit l'adjectiu llarga perquè un servidor va estar de representant de l'administració en un col·legi. Conec com costa de buidar les paperetes d'una urna en un escrutini. També he vist una gran varietat dels vots nuls. Tot i això, he de confessar que mai havia trobat fins ara una papereta amb una tallada de xoriç autèntic amb la intenció de manifestar que els polítics són uns «xoriços».
Si tornem a les comparacions de l'acaparadora lletra a, per a entendre que uns pocs punts han monopolitzat el pol d'atracció electoral, hem de dir que el tema del conflicte català ha sigut l'estrela. Els debats han girat majoritàriament al voltant de l'independentisme i de la unitat nacional espanyola. Sembla que els problemes socials, les necessitats quotidianes de la ciutadania o l'infrafinançament d'algunes autonomies, com la valenciana, han interessat menys. Cada vegada que miraves la televisió o la ràdio, Catalunya, com si fora la lletra a, monopolitzava el discurs polític.
En definitiva, no m'agrada que les fulles a vegades no em deixen veure el bosc. He intentat fugir tota ma vida de les paraules que s'iniciaven per la lletra a perquè no em permetien a arribar-ne a algunes altres. Malgrat tot, no m'he pogut escapar a la legítima preocupació per l'avanç de la dreta més extrema o del nacionalisme espanyol excloent, encara que he intentat anar més enllà, Resumint: En la vida no hem de quedar-nos amb el que fa més soroll o té major visibilitat, com ara la lletra a. Hem d'arribar al que realment és important per a nosaltres i ens aporta felicitat.
