El dimarts passat vaig fer una ullada a la tele per veure en directe el ple del Congrés de diputats de l'altiplà. De tot el que s'ha vist i s'ha comentat d'aquell dia, el que més em va entendrir i el que sembla que també va cridar més l'atenció en les xarxes socials va ser la sorprenent imatge del bes de la diputada de Ciutadans, Inés Arrimadas, a Josep Rull. No m'haguera cregut mai que aquesta jove diputada fóra capaç d'aquest gest amb una persona que té una ideologia que sembla menysprear de manera visceral —deu tractar-se d'un amic. Però, el bes d'Arrimadas va tenir el seu contrapunt en el moment en què Sànchez i Turull passaren per davant d'Albert Rivera i se'l miraren. Fins i tot Sànchez li va dibuixar un somriure simpàtic, però Rivera, assegut al seu escó i sense moure's de la cadira, el mirà amb una cara que jo vaig interpretar d'odi, com si volguera ficar-li el dit dins l'ull. Volia demostrar que ell era el més enfadat de tots, més que els de Vox, perquè, malgrat el que diu, no li han anat les eleccions com ell volia.
Si lliges la premsa d'ací, la realitat té més botons encara —perdoneu l'eufemisme. Mireu si en té, de botons, que la nostra Llei d'Ús i Ensenyament del valencià es va aprovar el 23 de novembre de 1983. Quants anys fa d'això? I, avui, encara podem titular en els diaris: "El requisit lingüístic serà la pilota que ningú no vol jugar en el govern del botànic". Quina poca vergonya! Us vull fer una pregunta més fàcil de contestar que beure's un ou: ¿com es pot garantir el dret d'adreçar-se a l'administració en valencià, si els funcionaris no en saben? Jo no sé de lleis i no puc entendre què impedeix que es puga exigir el coneixement del valencià als funcionaris. Si hi ha algun impediment legal es tracta d'una presa de pèl, perquè voldria dir que els valencianoparlants no tenim els mateixos drets que els que parlen l'altra llengua oficial. Que Toni Cantó ens mire a la cara i que ens diga que el castellà està oprimit en aquesta terra! Per l'amor de Déu! Digueu-li el que cal a aquest pobre xic! Digueu-li que, des que es va aprovar la Sagrada Constitució, el nostre idioma és oficial i encara estem en precari. En quatre dies, o cinc, Ciprià Císcar va posar professors de valencià en totes les escoles i instituts del país. Ara, que manen els "nacionalistes" amb els "socialistes", s'hauria d'haver produït un salt qualitatiu respecte a allò que es va fer en aquella primera etapa. Però què es fa? Dubtar i demanar informes? Supose que caldrà fer-ho bé per poder avançar. Però no esperem res de la dreta, de cap dreta, perquè és tota extrema. Mirem-los a la cara amb un somriure i esperem no rebre odi, algun dia, només per demanar que el valencià s'use amb normalitat, com si sucàrem pa amb oli, en la administració.
