Atenent que el pròxim 1 de juny hauria complit 101 anys mon pare, Joaquim Meseguer Sans, m'agradarà compartir una bagatel·la autobiogràfica: la curiositat de la genealogia, amb la qual tots podem ser considerats.
Així, per als qui compartim el cognom, els messeguers, hi hagué un primer Messicarius, un originari «guardià de les messes», cuidador dels sembrats... D'acord, però per mi, la cosa ve de lluny: a la vila paterna, segons els Establiments d'Herbers Jussans del 1326, figura un hort d'en Messeguer, a la Fontfreda, que encara és de la família. I es podria afegir que l'hortolà era potser un Petrus Meseguier, pastor càtar exiliat de la Cerdanya, que hi quedà refugiat en l'anonimat muntanyenc.
Ja en general, un Arnau Messeguer cambrer del rei Jaume II el Just -i familiar de Pere Messeguer, armer del rei, que rebé unes cases al Born de Barcelona el 1316-, casà la seua filla Constança amb Arnau March... Oh! ¿Podria jo dur senyal genètic d'Ausiàs March?
En tot cas, un feix de segles d'Europa el podem compartir ciutadans i ciutadanes del món, de tota condició. La vida nostra del segle XIX s'entén millor amb les obres del vinarossenc Josep Messeguer, bisbe de Lleida i Arquebisbe de Granada. Mentrestant, l'enginyer Casimiro traçava el projecte de València al Cabanyal. I a mitjans del segle XX, ventejaven els ventalls pintats pel miniaturista valencià Josep Meseguer. I un mestre socialista d'igual nom, exiliat, ensenyava a Moscou: ¡en el meu primer viatge, una velleta de la Universitat Lomonóssov m'abraçà plorant com a fill d'aquell heroi!
Ah, la guerra, l'emigració i l'exili! Un Lluís Meseguer va ser afusellat a Borriol, i després de la Guerra d'Espanya, altres compartiren l'exili hispànic a França, segons el llibre de Gregorio Meseguer, Déraciné, sous la poussière de mes chaussures... I els camins d'Europa serien més feréstecs sense l'herborista Maurice Mességué, que tractà amb filoteràpia els peus del ministre Churchill, el canceller Adenauer, i el papa Joan XXIII.
Amb tals herències, es van construint els nostres dies, segons Rrràpit Meseguer, transportista del Corredor mediterrani. O Francesc, autor de l'obra dramàtica Lear; o Astrid, notable periodista d'espectacles. I Ona Meseguer, waterpolista campiona mundial; o Sílvia, capitana de l'Atlètic de Madrid; Charlie, jugador fa un temps del Castelló; i Lluís, eficaç futbolista de la Guinea. I les arts o el perill, per un torero de Segorbe, i un cantant melancòlic d'Amèrica Llatina.
Amb qualsevol ofici, sort o desgràcia, mon pare ens té encarregats a tots, de guardar, apreciar i treballar pel món.
