El primer contacte seriós amb les lletres no va estar positiu. Tenia 5 anys. M'obligaren a fer un examen en un col·legi religiós per a entrar a l'EGB. Allí vaig obtindre el primer suspens escolar. Recorde que hi vaig confondre el número 1 amb la lletra i. A correcuita, pel mes de setembre, mos pares em buscaren una escola. Trobaren un col·legi «nacional». Des d'aleshores, sortosament, he estudiat en el sistema públic.
Si esta vivència personal té sentit confessar-la, és perquè hi vaig saber que la i llatina té una imatge modesta. No és gran ni s'escriu amb signes cridaners. Eixa és la qüestió per la qual, en l'edat mitjana, se li va incorporar un punt amb la intenció de veure-la millor. A més, la llengua la dotà ocasionalment d'una imatge elegant quan va incorporar-li, en determinants casos, la dièresi. La penúltima vocal, doncs, ens fa pensar en la necessitat d'actuar en la vida amb humilitat i mostrar l'elegància per a les ocasions, a través dels dos punts. La persona humil, com deia l'estimada Imma Cerdà en està secció, ens fa la vida més fàcil.
Eixa actitud l'ha tinguda el Valencia CF. Amb tota la humilitat del món, s'ha enfrontat davant un Goliat en la final de la Copa del Rei. Al remat, no sempre el que sembla ser gran ho és en totes les ocasions.
També els partits polítics haurien d'actuar amb humilitat, ara que han acabat les eleccions locals. Conec una candidata que presumia, abans de votar, que era la nova alcaldessa. Potser si haguera sigut humil, ja ho seria. En el cas del Cap i Casal, també la política ho ha de ser. Compromís no es pot quedar amb la victòria. Ha de tindre humilitat i assumir que ha estat a un pas de puces de ser superat per les dretes. Tampoc els socialistes han de pensar sols amb l'augment electoral. El gran màrqueting aplicat a la seua líder tenia la missió de crear una alcaldessa. Els Populars no poden voltejar campanes per encapçalar l'oposició. Amb humilitat, han de manifestar que ja no són els més votats. Els de Ciudadanos s'han d'alegrar humilment. El seu cap no ha sigut capaç de mobilitzar, com volia, l'electorat. Tampoc l'extrema dreta pot quedar-se amb l'alegria d'entrar al consistori perquè no són la clau d'un tripartit.
En conclusió, esta societat necessita humilitat, com la i llatina, en el mercantilitzat món de l'esport i en la política. La ciutadania està farta de les reivindicacions victorioses dels partits. Les actituds humils i el reconeixement del que no ha funcionat bé s'agraïx. La persona humil irradia una personalíssima elegància que mai no tindran els grans.
