La notícia és de fa a penes dues setmanes. A l´històric dirigent d´ETA i de l´esquerra abertzale l´han detingut en un llogarret apartat dels Alps francesos. Apareix també la fotografia del refugi de muntanya on vivia (una cabana amb unes condicions més aviat precàries) des de feia uns anys, apartat de la societat, i únicament en el contacte amb la natura que li permetien les constants excursions sense objectiu definit . No sabem si les piulades dels ocells li recriminarien els seus actes o l´impel.lirien a buidar el seu secret. No sabem si els cèrvols fugien, esquívols, al pas d´aquest sanguinari personatge o el veien ja com una figura familiar , solitària i taciturna, amb un indefinit dolor interior ben clos a dintre de les entranyes. Els veïns d´aquelles contrades mostraven la seua consternació per tenir tan a prop un resident tan incòmode. Segurament era la incomoditat davant dels periodistes, forasters, la causant d´una reacció tan simulada. Les muntanyes orientals de França són el niu d´una gent sorruda i enigmàtica. Ben a prop, a les serralades del Jura, tampoc se n´adonaren de la impostada identitat de Jean-Claude Romand, que acabà assassinant a tota la seua família. Un dels millors ciclistes actuals de França, Thibaut Pinot, no deixa la FDJ, equip professional francés, perquè li assegura l´anonimat en els paratges dels seus Vosgues natals. Alguna pel.lícula francesa detalla la duresa física i psicològica que imprimixen totes aquelles aclaparadores moles. Ternera sabia on anava.
Tot plegat, la redacció del succés en aquest mateix periòdic és tan suggerent que apel.la a la construcció d´una dolorosa novel.la escrita per algun escriptor basc que li impedisca dormir una temporada llarga. Qui és el Josu Ternera de després del seu pas pels Alps?, és una metàfora del seu país d´origen?, és el buit amarg d´una ombra? Quin Capote basc captarà l´atenció dels qui no hem nascut a, ni vivim a, ni comprenem en tota la seua complexitat, les terres d´Euskal Herria?
Pocs dies després, l´insensat líder de Ciutadans volgué oferir una esnifada de ridícula espanyolitat al poble de Ternera. La resposta dels veïns va ser la més absoluta de les indiferències. Al País Basc estan superant la dialèctica de vencedors i vençuts i són refractaris a ingerències malèvoles. Potser ja són independents i ningú no se n´ha adonat. Potser la novel.la no sols interessarà al lector basc.
