No fa massa dies, em passejava pels carrers d'Olot i, sense buscar-la, em vaig trobar davant la biblioteca Marià Vayreda. Hi vaig voler entrar per fer una ullada i vaig veure que venien uns llibres a preu de saldo —un parell d'euros— i me'n vaig comprar uns quants. El que tinc ara entre mans és una novel·la, L'amor boig (Proa), del columnista, assagista i poeta, Pere Rovira, que confesse que vaig comprar pel títol. Tenia raó el vell Ramon Llull: «—Digues, foll, ¿què és aquest món?—. Respòs: —Presó dels amadors...» Mentre llig la novel·la, el meu amic Francesc Vera, que sempre està de viatge, ens envia, a través d'un grup de Whats App que compartim uns quants amics, una foto d'uns fulls que sembla que pertanyen a una mena de calendari amb el següent peu: «Obra d'art al Musée d'Arts de Nantes. Cada full deu tenir uns set per nou centímetres». Després, envia una altra foto d'un cartell que vol ser l'explicació del contingut: «I ací l'explicació de la falla... (la cartel·la era més gran que tota l'obra...)». Com que m'agrada provocar, escric: «Això és l'art contemporani: l'explicació de la falla. I què és la falla? Caca». Vera em contesta: «No tot l'art contemporani, però...» I ja, per fer-me un poc el sabut, faig referència a un llibre provocador de Tom Wolfe: El regne del llenguatge (Empúries) en què arriba a la conclusió que tot el que sabem del llenguatge i l'evolució humana és incorrecte tot i fent crítiques ferotges a Darwin i Chomsky. Segons Wolfe és el llenguatge, no l'evolució, el que distingeix els éssers humans dels animals i el responsable dels avenços de la humanitat. A mi sempre m'ha divertit el Wolfe que diu que l'art actualment es justifica per llargs discursos acadèmics, en el sentit universitari del terme. I que l'art és totalment depenent de la paraula escrita.
I apareixen altres amics en la conversa. Isa: «Jo coincidisc que és un misteri insondable. L'art no es pot explicar». Després, intervé Sílvia que filosòfica diu: «Fins i tot quan digueu que no té cap explicació esteu explicant». I Manolo: «Bé. Ara, quan tingues una estoneta lliure, m'expliques una aquarel·la de Cézanne o l'Ària de les variacions de Goldberg, que en tinc curiositat (he, he)». Deixe la conversa i llig en el llibre de Pere Rovira: «Les coses importants s'aprenen abans que els seus noms: jo no sabia la paraula 'absència', però l'absència, per a mi, ja significava coses que les paraules no poden explicar». L'art no es pot explicar, però se'n pot fer literatura. Només cal posar «Isn't it romantic?» per Chet Baker i seguir llegint: «La trompeta de Baker semblava que il·luminés la nit, amb aquella malenconia daurada, que era, ganes de no haver viscut mai prou...»
