g ermana de Foix va morir el 15 d'octubre del 1536, al que ara es coneix com finca de l'Espinar, a Llíria, i llavors era una casa d'oració dels jerònims. Aquella dama occitana de naixement no podia imaginar com passaria la seua figura a la Història, encara que, segurament, morí convençuda que, en efecte, el seu record perduraria amb major o menor força, pel paper que li havia tocat representar al llarg de la seua vida, des que va nàixer, el 1488, al castell de Maseras, fins que va ser sebollida al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València.
Germana va ser una dona que va viure marcada pels esdeveniments històrics que l'envoltaren i en degué ser conscient. De ben menuda, única germana de l'hereu de Narbona, es devia saber a la llista de successió d'aquell senyoriu occità. Però, a més, era parenta propera del rei de França i arribaria a ser aspirant al tron de Navarra, a més de reina nominal de Nàpols. Per les seues venes corria la sang de cases nobles dels dos costats dels Pirineus i, en efecte, arribà a ser reina consort de la Corona d'Aragó pel seu matrimoni amb Ferran II, vidu d' Isabel la Catòlica, i, més tard, marquesa de Brandemburg i duquessa de Calàbria, en els dos matrimonis posteriors.
Probablement mare d'una infanta Isabel de Castella -filla del seu netastre Carles I, que esdevindria emperador-, i que ha estat motiu d'enfrontaments entre els historiadors contemporanis, des que es va descobrir, als anys 80 del segle passat, de la reina Germana s'ha escrit molt.
Amb aquelles companyies amb qui es va moure, devia estar segura que passava a formar part de la història -malgrat els atacs d'alguns cronistes castellans. Ara bé, el que no es podria haver imaginat mai és que el 2006, José Miguel Borja, a les seues Páginas memorables y apócrifas de la historia del reino de Valencia (València, Carena) digués que «Germana de Foix trajo a nuestras tierras, no sólo la dulzura de la corte francesa sino también los buenos usos de su cocina, como el paté de foix, les escargots y los croissants» (p. 138). I vull pensar que això forma part de les pàgines apòcrifes.... La consideraren -els cronistes castellans- una dona frívola, menjadora en excés i en res semblant a Isabel la Catòlica. Fins i tot parlen que ella va ser la causa de la mort del seu primer espòs, en fer-lo prendre beuratges afrodisíacs que el portarien, finalment, a la mort... Però això dels seus usos culinaris, certament, m'ha impactat: especialment, el pâté aquell.
