Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els números dels cegos

El titular de hui està compost per quatre paraules normatives, com tots o com quasi tots els titulars estos, però segons a on i com. Tot el món ho entén i sap a què es referix convencionalment eixa seqüència: als cupons que venen els empleats de l'Organització Nacional de Cegos d'Espanya (ONCE), però encara en el curs acadèmic passat una professora va dir en classe que en un llenguatge formal cal dir i escriure «cec» i no «cego», a pesar que este vocable té caràcter normatiu definitiu en haver-lo inclòs l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, ja fa més de cinc anys, i a pesar que anteriorment ja l'havien arreplegat en les seues pàgines el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el SALT i altres diccionaris valencians; i a pesar que ja fa molts anys que té caràcter d'ús normalitzat en les institucions i en els mitjans de comunicacions. I és que els valencianes lliures d'indigestions normatives en matèria lingüística deuen/deguem tindre molt poca «formalitat». El vocable «cec», més propi del model lingüístic del català oriental, és sinònim de «cego», però esta és la forma emprada majoritàriament en la parla valenciana. Com sabem, «cego», en primer lloc, té el significat de 'privat/privada del sentit de la visió', «Josep, a poc a poc, s'ha quedat cego, no s'hi veu gens», però també té els sentits de 'privat de sensatesa o de discerniment per alguna passió', «Tenia una confiança cega en Frederic, però l'ha despagat», «Marc professa un amor cego per Susanna, però ella no li fa gens de cas», 'que un conducte, un forat està obstruït, que no té eixida', «El desaigüe no traga, està cego», «L'aigua de la pluja va al pou cego». Estar borratxo o anar drogat també és estar cego, en sentit figurat. El vocable «cego» ja apareix en l'Spill, de Jaume Roig, en 1460; en Lo procés de les olives, en 1495; en Flor d'enamorats, de Joan de Timoneda, en 1562, i en la Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana, en 1769. Posteriorment l'han emprat una llarga nòmina d'escriptors/escriptores de la Renaixença i actuals, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Per tant, l'anatema de barbarisme-castellanisme que té «cego» per a l'ortodòxia lingüística l'haurem d'estimar infundat, si no és que considerem que les obres i els autors esmentats són exemples de bàrbars/barbarismes i de models secessionistes avançats al seu temps.

Una paraula amb un valor normatiu capat és «número», que apareix en el titular, com correspon a l'estructura «Els números dels cegos», però es troba castrat normativament, perquè un ús històric (del segle xiv i posteriors) i actual d'eixe vocable no l'accepta la normativa. És tracta del sentit de 'quantitat'. Incomprensiblement no és normatiu el vocable «número» en la frase «El *número de components d'un equip de futbol és d'11». S'ha de dir «formalment» i escriure «nombre», «El nombre de components d'un equip de futbol és d'11». Però com que el «número» i el «nombre» donen per a molt, en parlarem també a la setmana que ve.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats