Antoni M. Bonet deu ser una persona ben enamorada a la manera d'Ausiàs March. Sembla que a Amor no li quedava només una fletxa quan disparà al nostre poeta més clàssic: «en temps anterior al nostre,/ Amor llançà totes les fletxes d'or/ i, per decuit, una en detingué/ amb la qual em ferí...» Com que també deu haver estat ferit amb una fletxa d'or, Bonet vol comprendre què és l'amor i com el porten els homes empresonats dins del pit. Vol saber com salvar-se quan es cau en el pou del desig, com lliurar-se d'aquesta dèria furgant que és l'estima abrasiva de la carn quan demana carn i com salvar el vaixell que navega per una mar que bull com la cassola al forn. Potser, per això, ha dedicat al tema de l'amor un bon grapat de relats que ha publicat en diversos llibres Amor cuit (united p.c.) el 2013, Amor cru (Germania), el 2015 i, ara, D'amor res que ha merescut el Premi Carmelina Sánchez Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa. Es tracta de vint-i-un contes que ens fan viatjar per uns quants segles de la nostra història i que protagonitzen personatges històrics de diverses èpoques com un assistent del Papa Lleó VIII, Ausiàs March, Byron, Txèkhow, Ruskin, Greta Garbo, Erico Caruso, Lluís Buñuel... Amb diverses tècniques com ara l'epístola o el dietari i fent servir narradors en primera o tercera persona, construeix uns relats que contenen, segons convé, gotes d'ironia, de sarcasme, d'humor, però també de tendresa.
D'amor res, és el títol d'un relat —que dóna també el nom al llibre— on es conta la història d'Helena Crótóva que va arribar al camp de mort d'Auschwitz-Birkenau a la primavera del 1943 i que es va poder salvar gràcies a la seua bellesa. Franz, un oficial alemany, la va veure entre la multitud i la va filar. Anys després, davant el tribunal, Franz la mirava descregut del que ella manifestava. Estava nerviós perquè ell volia passar per un home que Helena havia estimat. Però com anava ella a estimar una bèstia que formava part d'un mecanisme brutal de matar éssers humans? A Helena li van dir: «L'acusat al·lega que el que hi hagué entre vostés va ser amor. Que eren amants.» I ella va respondre: «D'amor res, eixa bèstia em va tenir com a esclava sexual fins la vespra que els botxins començaren a fugir». Com hem vist en aquest conte, en el llibre no només es parla d'amor, eixa barreja d'estima i afecte, sinó que amb l'amor hi ha l'excusa de parlar de moltes coses com ara la concupiscència, la lascívia, la por a la caducitat del cos, la passió, el foll amor... També veurem com l'amistat més sòlida es pot trencar per una nimietat i reforçar la idea que viure és, per damunt de tot, no tenir por a la mort.
