El Diccionari Normatiu Valencià té veu i el Portal Terminològic Valencià, també. Les 93.000 entrades del DNV i les 22.000 del Porterval estan locutades i es poden escoltar tant en la versió web com en les aplicacions per al mòbil; al cinquanta per cent en veu de dona i d'home.
La veu és un instrument poderós; lligat al llenguatge, un dels caràcters humans, és el «so que l'aire expel·lit dels pulmons produïx en eixir de la laringe, fent que vibren les cordes vocals. Una veu alegre». Ara bé, els éssers humans li hem atribuït altres valors: ser l'«opinió emesa per una persona indeterminada. Hi ha veus en contra de la proposta». Així, afegim al producte fisiològic del so modulat el del pensament raonat i exposat en públic.
Tindre veu l'hem convertit en un fet legítim: el «dret de parlar en una junta o en una assemblea, amb independència de la facultat de votar», De fet, el Diccionari arreplega precisament el valor de poder transcendir l'àmbit privat i manifestar públicament una opinió: és la «persona que difon les seues idees a través d'una publicació o d'un mitjà de comunicació. És una veu molt reconeguda de la literatura». La intensitat del to, 'alçar-li a algú la veu', és més que cridar, és faltar al respecte i personifiquem la unanimitat d'un acord quan anem tots «a una veu».
Però per a la meitat de la població, tindre veu és més difícil; fins i tot en molts llocs i en massa moments els està prohibit. Fórem un dels països que més prompte legalitzà el vot de la dona i que més anys tardà a fer-lo efectiu. Durant la llarguíssima dictadura es va obligar la població a emmudir i més encara a les dones.
«Des de les fronteres del silenci», així escriu Carmelina Sánchez-Cutillas, l'escriptora de l'any 2020. Dona del poble, la seua obra més coneguda, Matèria de Bretanya, és la memòria de la infantesa en forma de prosa poètica: «visc tan lligada a tot el que es va fondre, que a vegades un crit que sona en la distància em sembla que és la veu del passat que em reclama». Però és en el vers on la frustració es deixa veure millor: «Tot és una llarga nit / sense respostes. Tota la vida / un desert fet de paraules / no dites, de silenci amenaçant»; i la rebel·lia d'una dona que reclamà la seua veu: «Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos, / i a les cames també; aquestes cames / que pels versos em tremolen tan lleument / com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix». Escoltem la veu de la gran escriptora valenciana del segle XX.
