Anant anant» és una locució molt nostrada, constituïda per la repetició de la forma del gerundi del verb «anar2. Esta expressió té el sentit d''a poc a poc', 'mitjanament bé', «Ho farem sense pressa, anant anant», però, sobretot té el significat de 'caminar', 'anar caminant', 'anar a peu', 'anar a pata', «De l'estació al camp de Mestalla anàrem anant anant, el tacanyet del tete no va voler que agarràrem ni taxi ni autobús», «Com farem l'excursió, en bici o anant anant?», «Anirem a berenar al barranc de la Manyana, a pateta, anant anant». En totes estes frases podem dir també que 'anirem caminant, o a peu', amb el mateix significat. Per cert, que el topònim Manyana, existent en el meu poble, no és cap castellanisme, procedent del «mañana» castellà, com en alguna ocasió algú ha «hipercorregit», sinó que és el femení de «manyà», 'ofici de la persona persona que fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro', en castellà, «cerrajero». El barranc de la Manyana del meu poble es diu aixina perquè allí tenia bancals d'oliveres i garrofers la so Manyana, dona del manyà local, ja fa moltíssims anys.
Una altra expressió composta de paraula repetida és «seguit seguit», que com a locució té un significat un poc diferent del vocable «seguit», sense repetició, com ocorre també amb «anant anant». «Seguit seguit» té el significat de 'contínuament', 'constantment', 'a tothora', «Li ho dic seguit seguit, que apague la llum abans d'adormir-se, però ell ni cas, com aquell, predica Tomàs, que en això et quedaràs», «T'ho dic seguit seguit, no agarres el cotxe per a anar al centre, ves a peu, però tu, com si sentires ploure». I una altra locució formada per una paraula repetida, amb la preposició «per» al davant és «per damunt damunt», que té el sentit de 'superficialment, de passada, sense aprofundir', «He llegit l'article per damunt damunt, i no he vist la notícia que em dius», 2Hem tractat eixe tema, però per damunt damunt, sense aprofundir». I «Lo que va davant, va davant», em va dir l'altre dia, en un valencià heretat i de tota la vida, el meu amic Manolo Mata sobre una oportuna acció governamental. És una locució oracional que s'usa per a indicar que les coses s'han de fer quan es presenta l'oportunitat de fer-les. I una altra expressió de paraula repetida, de significat diferent, si no va duplicada, és «aixina aixina», que té el sentit de 'mig mig, mitjanament', 'regular, no massa bé', «M'han dit que has estat ingressat en l'hospital, però ara com et trobes? Aixina aixina, ni bé del tot ni malament», «Com ha anat la collita enguany? Aixina aixina, cobrirem gastos i prou». Un significat ben distint del que té l'adverbi «aixina», sense repetició, que, com sabem, té el sentit de 'd'esta o d'eixa manera', 'de la mateixa manera', «Fes-ho aixina, com ho faig jo». Esta forma no ha tingut els favors dels inspiradors del valencià de llibre, que afavoriren «així», però d'aixina i aixana parlarem un altre dia.
