30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Carles Martí

Un arc medieval al segle XXI

Llevat de l’etapa protagonitzada per Francisco Javier Goerlich, fill de l’últim consol de l’Imperi Austrohongarés a València, la resta del tramat urbà ha estat producte de la improvisació i el furor dels corredors de finques

Un amic fa llista dels solars buits a Ciutat Vella. L’autor de la novel·la de moda que ha posat davant l’espill el gueto de la divina supremacia escriu la història dels carrers de València. La meua mania és visitar els edificis dels quals he contemplat la seua construcció. Vull dir aquells que han crescut amb el pas d’anys mentre passava molt a prop. Primers els de l’avinguda Campanar que estaven tocant el camp de futbol del riu. Després els actuals de Mestre Rodrigo quan anava a l’institut. Seguits dels blocs de les facultats de Tarongers i des de fa anys els de Tres Creus a Patraix. La primera conclusió és que la meua particular selecció deixa al descobert el creixement d’una inexistent planificació, així com una baralla inacabada entre una ciutat menestral discutida amb l’urbanisme. Llevat de l’etapa protagonitzada per Francisco Javier Goerlich, fill de l’últim consol de l’Imperi Austrohongarés a València, la resta del tramat urbà ha estat producte de la improvisació i el furor dels corredors de finques. Les cases en herència dels que tenien possibles al barri vell passaren a terribles edificis després de cobrir les prebendes dels hereus. La mostra exemplar d’això és la peça de tetris de la cantonada de la plaça de l’Ajuntament amb Barques.

A més cada inquilí de la Casa Gran ha intentat deixar la seua incapacitat per contribuir al disseny desmodern de la ciutat. Sense fer més història, la més inversemblant del govern municipal actual és el projecte de l’arc xinés en el barri de la Roqueta. Un comboi de xicalla que ha caigut en gràcia en el despatx de l’alcaldia, cada vegada més paregut al camarot dels germans Marx, però sense gràcia. Perquè si confondre la gimnàstica amb la magnèsia és greu, interpretar malament el cosmopolitisme condueix al ridícul. La modernitat de la globalització significa exactament el contrari del que defensa Ribó, que amb un arc vol visualitzar la perillosa guetització d’un barri. Només falta que després, i davant d’una ocurrència similar, accepte fer una torre mudèjar a Orriols, un puny Black Power a Benicalap o un San Biritute en la Fuensanta. La concepció medieval de la ciutat era per gremis, igual de discriminatòria que ara pretén imposar-se per nacionalitats o religiós. Un retrocés reaccionari.

Compartir el artículo

stats