Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Uns amics havien castigat la seua filla adolescent sense eixir els caps de setmana. Molt abans de la pandèmia, parle. Ella, junt amb la colla, va ser pillada amb possessió d’haixix per la policia municipal. Com que eren tots menors, l’autoritat es va posar en contacte amb els progenitors per assabentar-los de la infracció. Una seqüència prou habitual en moltes cases i a la que sols acompanyar el fracàs escolar. Del disgust inicial passaren a una teràpia proactiva, on la penitència necessitava posar en ordre moltes coses de la xica, però al mateix temps de tota la família. Es van implicar tots, pares, l’altra germana, de més família i l’institut. Malgrat la incertesa inicial, la situació va ser controlada en uns mesos. La jove va acceptar la pena i s’aplica als estudis. Va aprovar el curs, la selectivitat i aconseguí la nota necessària per a cursar el que volia. Va continuar fumant, però amb més trellat, entenen que la rebel·lia i el plaer solen ser companys.

El substrat de les societats luteranes -que coincideix amb els territoris amb revolució industrial- fa temps que tenen resolt el que ara podria ser un ‘reset’ personal. Tot pecador, ara en l’ample espectre civil i penal, té garantit el perdó i una segona oportunitat. Ací, el santoral indica la disparitat de casos, similar a la interpretació de qualsevol text jurídic. Els errors es penalitzen en excés, i en alguns casos s’estigmatitzen fins a ser heretats. Vaja, la coneguda pena eterna tan present en el nacionalcatolicisme que va penetrar en el bell mig de medul·la social. És curiós com els manuals d’autoajuda alerten de la possibilitat d’aprendre dels errors, igual que els best-sellers d’èxit empresarials, mentre els moralistes reclamen l’aplicació de l’Antic Testament, passant-se per l’arc de triomf fins i tot les actualitzacions vaticanes de la doctrina. L’autoritat de Roma queda molt lluny de ser ja ecumènica.

Fa poc, en la desescalada actual, em vaig trobar amb la mare de l’ara universitària brillant. La pandèmia havia provocat una separació no molt amistosa entre ella i el també pare de la jove. El moment més dur va ser comunicar-lo als fills, però després dels arguments del divorci, la protagonista d’aquesta història va dir: «em vau ensenyar que tots tenim dret a la rectificació, per tant també vosaltres, ara vos toca a vosaltres ser feliços».

Compartir el artículo

stats