Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Martí

Rissaga

Així que a l’onada d’indignació contra les grans companyies, les portes giratòries i tal, cal començar a mirar als ajuntaments

Sempre he sabut que el meu llevant és Eivissa, per tant tinc familiaritat amb les oscil·lacions de la mar. Fa anys que sent parlar de les rissagues, que ara en diuen ‘meteotsunamis’. El nom no fa la cosa, en aquest cas, perquè l’avís de l’altra nit a Santa Pola i Guardamar n’és un clar exemple de canvi climàtic. Des dels estudis d’Eduard Fontserè fins als aixaveguers de Ciutadella, passant per l’últim hippie de Portinatx, coneixem que la brusca pujada de la mar va associada a la pressió atmosfèrica i l’arribada del migjorn. No cal ser un llop marí, ni un fonamentalista ambiental per saber que la cosa de l’oratge va de bo. Com els únics avisos que acceptem com a veïns d’una comunitat són els de la butxaca, el rebut de la llum és el primer, però en vindran més. Així que a l’onada d’indignació contra les grans companyies, les portes giratòries i tal, cal començar a mirar als ajuntaments. Sí, l’administració pròxima que més ha degradat el paisatge amb el permís de construcció en paratges que mai haurien pensat ni els més especuladors de cada poble. La que utilitza un sistema de recollida de residus que necessita millorar, i la que permet l’ús del sòl urbà en funció dels seus interessos més pròxims, electorals.

Els desset objectius de l’Agenda 2030 de l’ONU, la transformació energètica i l’emergència climàtica estan bé, però lluny de la credibilitat dels nostres governants. Perquè de res serveix que el Consell aprove un projecte de signe animalista mentre els ajuntaments botànics de l’Horta Nord abanderen els bous al carrer en temps de restriccions. Tampoc s’entén encapçalar la protesta per tancar Cofrents com més prompte millor, i al mateix temps oposar-se a la instal·lació de plaques solars. Enganyar amb plataformes de suposada consciència ambiental perquè el problema siga d’altres és creure’s allò que és possible bufar i xarrupar.

El trellat, el nostre sentit més comú, fa temps que està en regressió. La pandèmia ha demostrat com de sobrevalorada està la representació pública. Un savi mariner de La Savina va dir-me fa temps que cal estar preparat per la maror ciclònica, mai saps per on entrarà.

Compartir el artículo

stats