Fins al 21 de novembre encara es pot visitar l’Exposició Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia. Una mostra que sempre marca tendència, però una cita especial enguany al ser la primera postpandèmica. ‘Com viurem junts?’ és l’oportuna pregunta que intenta donar resposta la reunió que dirigeix l’arquitecte libanés Hashim Sarkis, molt interessat en la conscienciació dels seus col·legues, que tenen un paper determinant en com serà el món del futur, on la crisi sanitària i el canvi climàtic agreugen les desigualtats. Mentre esperem a les conclusions, una pista són els premis. El Lleó d’Or és pel projecte ‘Humedal’ de Wael Al Awar i Kenichi Teramoto que explora la geografia dels Emirats Àrabs Units per trobar alternatives al pòrtland, el principal emissor de diòxid de carbó. S’han lliurat dues mencions especials, al projecte filipí ‘Estructures de suport mutu’, que planteja la qüestió de ¿com construirem junts?; i al rus ‘Obert!’ que reclama el paper de les institucions culturals per acollir noves formes de pensament.
Mereix especial atenció la proposta arribada des de les Filipines que explica ‘El Bayanihan’, un valor cultural autòcton on les persones s’ajunten per ajudar als necessitats a canvi de res i que tradicionalment s’usa per a traslladar una casa d’un poble a altre per canvis d’estacions, calamitats naturals o conflictes armats. Així que s’observa una preferència cap a rutines més col·lectives que giren la mirada cap a les societats menys occidentalitzades, que també són les que més valors transmeten i les que presenten un índex de supervivència superior a les cultures globalitzades.
Líban, Arabia, Russia, Filipines, a més de les experiències d’Àfrica són els punts cardinals del principal aparador d’arquitectura actual. La qual cosa indica que patim un eurocentrisme desfasat amb la brúixola avariada. Com ha demostrat el fenomen sud-coreà ‘El juego del calamar’ de Netflix, que fins i tot ha estat capaç de generar moda en un sector tan conservador com el de les pompes fúnebres.
La vella i bella Venècia ensenya de nou un camí, que com és habitual seguiran les ments més brillants.
