L’única opinió desinteressada d’un president és quan passa a expresident. Sempre he prestat més atenció als estadistes quan han deixat les seues atribucions, perquè se suposa que qui ha tingut molt de poder conserva una part, o tot, segons de quina autonomia siga. Així que ni he tingut paciència per esperar la versió en 'spanglish' de ‘Renegades Born in the USA’ de Barack Obama i Bruce Springsteen. Dos vells amics que parlem sobre la vida, l’amor, la música i molt sobre les contradiccions del seu país. Inspirat en el podcast produït per Higher Ground (la productora de continguts audiovisuals fundada per l’expresident i Michelle Obama), el diàleg entre els dos 'outsiders' -un negre i altre blanc-, destapa la bretxa entre el publicitat somni americà i la crua realitat. Xarren en l’estudi de casa del 'Boss' rodejats de mítiques guitarres i també quan viatgen per les interminables autovies dels Estats Units. Reflexionen sobre el matrimoni, la paternitat, la masculinitat i la necessitat de tornar a casa. També comparteixen les seues cançons protesta preferides -és famosa la llista que publica Obama sobre temes musicals de l’any- i reflexionen molt com un personatge com Trump no sols va arribar a president, sinó com va ser capaç de fracturar un país amb la complicitat de la majoria dels seus compatriotes.
Un llibre que s’ha de llegir amb la melodia de fons de ‘The River’, ‘Sad Eyes’ o ‘Streets of Philadelphia’ i per descomptat de ‘Letter to you’, l’última i extraordinària composició d’un Springsteen gran reserva. M’ha sorprés la llibertat de pensament d’Obama, però sobretot l’esperit autocrític amb què afronta els records de la seua administració. I de seguida tornes a casa per pensar que ací seria impossible un llibre tan necessari, i com els que han manat per imposició electoral (perquè el poder mai canvia de mans) espremen tant als seus hagiògrafs que després no tenen res a dir i ningú tampoc d’escoltar-los.
La competició casolana és tan ignominiosa que celebre que hi haja guanyat el capellanet de Badalona. Però això els únics governants que mereixen sempre l’atenció són els bons: Churchill, De Gaulle, Obama o Merkel.
