El congrés de la Intersindical Valenciana va acabar diumenge 21 de novembre amb les notes de La Internacional i de la Muixeranga. El congrés ha estat una mostra del treball i reconeixement social del nostre Sindicat per la gran mostra de suport per part de les entitats socials, partits polítics i sindicats alternatius que hi han assistit. A més, s’hi ha fet palesa la gran cohesió interna del Sindicat, ja que l’informe del Secretariat ha estat aprovat per unanimitat, les ponències i resolucions han sigut acceptades per unanimitat o per majories superiors al 90% del vots i la configuració del nou Secretariat, s’ha acceptat amb el 93% dels vots emesos.
El VI Congrés ha servit per consolidar un model sindical de classe, valencià, feminista, autònom i assembleari que té un forta implantació social i sectorial i que és una força creixent per l’augment continu d’afliació i per la creació de noves seccions sindicals arreu del País Valencià. Una de les grans apostes acordades en el congrés és treballar per reviscolar el moviment sindical al nostre país i per mantenir viva la veu de les treballadores i treballadors a les assemblees, a les decisions des de la base, des dels centres de treball. Perquè creiem en la construcció d’un sindicat unitari des de la diversitat i el pluralisme, perquè som un sindicat progressista, autònom i solidari, qualsevol presa de decisió i acceptació de la nostra política sindical ha de comptar amb la participació de l’afiliació, del conjunt de les treballadores i treballadors.
A Alboraia, ciutat que ens ha acollit magníficament, hem acordat continuar treballant per la construcció d’un ampli espai unitari que servesca de faristol per a bastir una societat més justa i igualitària, per defensar els interessos de la classe treballadora, el feminisme, el respecte al territori i al medi ambient.
Com va dir Maria Cambrils «no volem pietat, sinó justícia». És per això que demanem els governs fets tangibles i concrets per millorar la vida de les treballadores i treballadors i que apliquen polítiques socials, econòmiques i laborals per la gent i per a la gent i que s’ha de concretar en la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012, de les reformes de les pensions de 2011 i 2013. En definitiva, exigim solucions reals a la temporalitat i a la precarietat laboral, tant en el sector públic com en el privat. Cal posar fi a les polítiques de pensions del ministre Escrivà, que no compten amb el suport del moviment pensionista ni del sindicalisme de classe alternatiu. Cal revertir les privatitzacions i externalitzacions i afavorir un pla de xoc social que servesca per trobar una eixida igualitària, democràtica i transformadora de la crisi, que contemple l’establiment d’un marc valencià de relacions laboral, un nou sistema de protecció social, un nou model productiu sostenible i de reindustrialització, una reforma fiscal progressiva i passos ferms envers la sobirania fiscal.
Intersindical Valenciana ha eixit molt reforçada del seu VI congrés. Entre les tasques organitzatives per als pròxims anys, tenim el compromís de fer créixer Intersindical, estendre-la arreu del món del treball i de les comarques, territorialitzar-la, obrir-la a la societat i derrocar les parets per ser la veu real de les treballadores i treballadors.
Hem valorat, amb satisfacció, el treball fet i ens hem conjurat per continuar fent-lo des de la unitat, la diversitat, la pluralitat de les diverses veus, tradicions sindicals i cultures polítiques que hi convieuen, a casa nostra. El nou Secretariat Confederal té el suport de tota l’organització per fer-ho, per continuar desenvolupant un treball cooperatiu, col·lectiu i horitzontal, des de baix, des de les assemblees i centres de treball, des de les comarques i sectors. Un treball que comptarà amb el suport del conjunt de l’afiliació, entre ell el meu, que he deixat aparcades totes les meues responsablitats sindicals i passe a ser un afiliat de base més. Totes i tots junts, a una veu, seguim, seguirem.
