El millor dels ‘boomers’ és la memòria. Per això tinc més por a l’amic alemany (gran metàfora de Pasqual Maragall) que al recàncer, l’infart o un mal aire. Sense records no som res. Vaig conéixer les cançons de Joan Manuel Serrat als principis dels vuitanta, gràcies al meu company d’institut Pepe Romero. Cantava totes, sobretot les de Miguel Hernández i Antonio Machado, i jo li feia de representant davant les pretendentes, de tots dos. Això ens va servir als dos per a clavar-nos en la butxaca a la ‘profe’ de Literatura. Ser seguidor de Serrat en aquella perifèria d’una València en plena batalla entre demòcrates i franquistes era significar-se en excés, en un barri protoagricola en creixement per l’al·luvió del boom immobiliari. Atent als passos del cantautor de Poble Sec, arribes als primers cafés del Carme i resulta que els noctàmbuls de la cultureta, sempre uniformats en primera línia de vanitat, disparen contra ell perquè ara canta molt poc en català i cal fer campanya per un empordanés que dorm a les pedres des del primer segon. Sempre igual, de la Primitiva o de la Unió.
M’agrada el Serrat poeta, i molt més el canalla. Li he vist en directe a la plaça de bous i a Vivers, i mai m’ha defraudat ni el directe, ni els comentaris, per cert sempre en llengua mediterrània, fins i tot quan algú del públic li invitava -millor dit, l’obligava- a expressar-se en castellà. Serrat tenia clar qui era i on estava i els amics de València, en especial Lluís Miquel Campos, l’han cuidat sempre molt bé. Ara diu que es retira, i cal aplaudir el gest, perquè ací ningú sap anar-se’n a temps, perquè seguint l’ancestral tradició, els governants, similars i apegats, es creuen eterns. Quanta falta de limitació a dos mandats tenim! I molta falta de memòria, perquè els racionalistes sempre tenen present aquella frase de Napoleó Bonaparte durant la seua campanya bèl·lica a Rússia: «Una retirada a temps és una victòria».
Així que com també m’agrada el joc i el vi, i tinc ànima de mariner, m’alegre que tire l’àncora després d’acomiadar-se del respectable en persona. El repòs merescut i desitjat sempre és el millor estadi per guardar amor, jocs i penes.
