Els de l’escala de grisos sentencien que no hi ha res pitjor que un periodista fent d’historiador. Tenen raó, acostumats com estan a llegir només fulls parroquials i després de tant temps compaginant espiritualitat amb materialisme històric. Crec, però, que és encara pitjor un àgraf fent d’intel·lectual com a pas previ d’assessor àulic de les restes del botànic. De totes maneres, i com del cas d’Alfons Roig s’acabarà sabent la veritat -la que va deixar dita Juan Genovés-, estaria bé que l’esquerra que ara s’ha fet beata de Bergoglio estiga alerta, no siga que quan el cardenal Cañizares es pose en matèria queden uns quants en blanc, com l’antònim de negre en l’accepció tretze del DVN: «persona que fa treballs de caràcter literari per a un altre que figurarà com a autor». I sobre aquells que passegen allò que dels «pecats del piu el nostre senyor se’n riu», només indicar-los que s’apunten a un curset d’igualtat, perquè amb un plantejament tan progressista el #Metoo continuaria sense nàixer. Cal alliberar-se aviat dels feministes de conveniència.
Els de l’escala de grisos són els mateixos que condemnaren el 1986 al valencianisme polític -en l’estricta definició ‘cuconiana’- a la irrellevància, com a precursors teòrics del comboi, o més bé del sambori, perquè salten a peu coix des de l’ecologisme al supremacisme insostenible. En aquell aplec de l’antiga Escola de Magisteri -amb putxero inclós- es va decidir la subsidiarietat que s’ha arrossegat fins ara i el que queda. Sols recordar que la nova lideressa va ser la precursora de les marees, que a l’Atlàntic quan baixen deixen un espai infinit, vist des de la mediterraneïtat.
Tampoc estan els altres per tirar coets, com en el conte aquell del tercer fill del rei que pensava heretar la corona perquè era l’únic que l’havia vist nu, mentre les revoltes contra la monarquia rodejaven el palau. Les alegries són benvingudes, i si venen de Xile més, encara que els processos llatinoamericans, poc o res tenen a veure amb Europa. L’únic bo del moment Boric -ha promés un govern feminista- és que més prompte que tard, les estructures feudals cauran en benefici de la llibertat, igualtat i la fraternitat. Encara estem així.
