Rafa Lahuerta està imparable amb Noruega, el llibre més venut en la Fira del Llibre en valencià. Com se sap, el nom fa referència a una parada de saladura del Mercat Central on el salmó dona el malnom a una saga. La seua editorial il·lustra la portada amb un dibuix de la façana modernista de l’edifici, però Drassana ha encertat en posar la bandera noruega en la traducció en castellà. Tant que on més s’està venent és a l’Alfàs del Pi, on la colònia nòrdica és molt nombrosa. Segur que Lahuerta no té res a veure amb la pujada de tensió entre els països escandinaus i Rússia, però paral·lel al fenomen literari ha tornat el meu interés per aquelles latituds, preferides des d’Olof Palme. Quan van assassinar al primer ministre suec en eixir del cinema estàvem d’exàmens parcials a la facultat i recorde com alguns dels meus revolucionaris companys aprofitaren per a posar a parir la socialdemocràcia. Ara alguns d’aquells formen part de governs ídem, coses de la vida.
La República de Finlàndia va ser un dels països elegits com a exemple a seguir pels gestors botànics. Una població similar i el seu bilingüisme actiu (per la minoria sueca) supose que va ser determinant per elegir-la com a model, tot i que en renda per càpita i marcadors de benestar estem encara lluny. Això va passar abans que Sanna Marin arribara a ser la primera ministra pel Partit Socialdemòcrata de Finlàndia amb 34 anys, convertint-se en la persona més jove del món que exerceix de primera ministra.
El protagonisme de Marin ha pujat arran de la invasió de Putin a Ucraïna, ja que comparteix 1.340 quilòmetres de fràgil frontera, construïda a base de diversos tractats en finalitzar la Segona Guerra Mundial i que van obligar Finlàndia a renunciar a una part de Carèlia i a la banda de Petsamo en benefici de la Unió Soviètica. Des d’aleshores els passos fronterers estan patrullats i per entrar a la zona fronterera cal un permís especial. Ahir el president finés, Sauli Niinistö, i la primera ministra van sol·licitar l’ingrés en l’OTAN davant les advertències russes.
Espanya va ratificar en referèndum, amb un 52,54% dels vots, romandre en l’Aliança Atlàntica just un mes després de l’assassinat de Palme.
