No hi ha cap govern al món amb més parentescs que el valencià. Parelles, ex ídem, amants, cosins, fills, nebots, gendres, nores i cunyats. Sobretot cunyats, en l’accepció acadèmica i en la del sainet, que sempre és l’autèntica. Si comptem amics, coneguts i saludats ens eixim del mapa. Aquesta és l’autèntica via valenciana a la democràcia occidental, la fraternitat familiar a la manera Mario Puzo. Les nostres administracions -autonòmica, provincials, comarcals i locals- tenen més consanguinitat que tota l’antiga Corona d’Aragó, inclosos els regnes de Nàpols i Sicília. Suposàvem que el clientelisme col·lateral era de dretes, però estàvem més enganyats que amb la venda del VCF a Peter Lim.
Tenim al factòtum meridional de la part minoritària de Compromís intentant que la seua filla herete la vicepresidència primera quan les coses judicials es compliquen per l’anterior favorita seua. Al lletraferit de capçalera de l’exalcalde de la capital mundial de l’assaig promocionant al seu cunyat per ser el cap de llista a la Generalitat sense cap pudor racionalista. A la dona de l’antic líder del nou populisme decidint qui acompleix el llenguatge de gènere en directe, en feroç competència amb la decadent socialdemocràcia antimediterrània, enredada en una croada inquisitorial contra els cabarets que ja hagueren desitjat per si els contrareformistes calvinistes. El col·lectiu LGTBIQ+ continua fidel a la Geperudeta, afortunadament.
Amortitzada la via del valencianisme polític que representava l’últim dels deu d’Alaquàs -alguns hi haurien d’haver llegit als altres nou valents per saber que va passar de veritat!-, obrim la nova etapa del ‘cunyadisme’ polític.
Fa vint-i-tres anys Alfons Cucó va presentar la seua reedició d’El valencianisme polític 1874-1939 junt amb Manuel Ardit, Pedro Ruiz i Joan Romero. Va dir llavors que estava satisfet perquè la tercera edició del seu llibre indicava que encara podia «tindre alguna utilitat». Cucó va morir un any després, apartat del PSPV que va fundar. Amb la defenestració de Vicent Soler acaba la història d’aquell partit. Els seus pretesos hereus no parlem ni la llengua dels valencians, i sols han anat al trinquet a travessar com a fixos discontinus.
