Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Martí

La fàbrica de gel

Un iceberg ESA

Tres supermercats, una gasolinera, una botigueta i, un bar com a últim recurs. Impossible, tota la comarca està sense borses de gel. Una tragèdia de primer nivell just a l’inici del pont d’agost, on com a mínim cauen tres dinars-sopars en colla. Però en comptes d’una certa conscienciació sobre la inflació -una metàfora de la pujada general de preus que fa disminuir el valor dels diners-, provocada per coincidència de la invasió de Putin a Ucraïna més la crisi climàtica, res, la culpa de la falta de glaçons pel gintònic és del govern de Pedro Sánchez. Així que ja poden preparar-se els socialistes i assimilats que ni el més fans defensaran ja en públic al president del regne.

Tanta realitat m’ha dut a un dels primers rècords que tinc al disc dur, a la fàbrica de gel del poble. Sí, un baix fosc prop de l’era, amb una maquinària mai vista que després d’un clamorós colp foragitava una barra de gel. Proveït de guants gruixuts i de dos ganxos, el gelador tombava el tros d’iceberg fins a una guillotina que tallava en blocs domèstics per portar-los a casa per les neveres portàtils. Encara que semble la prehistòria això passava fa poc més de mig segle, la qual cosa vol dir que en una mena d’economia circular, ara ens plantegem tornar a fabricar gel a casa. S’ha disparat la demanda d’electrodomèstics per fer glaçons, amb un preu mitjà que ronda els 1.000 euros.

Així que aquella desesperada recerca de gel, es va convertir en una reunió de negocis, on s’acabà comprant dues màquines que ara estan en plena producció per abastir primer la necessitat particular i, amb el sobrant s’ha iniciat una incipient renda comunal, amb una clientela fidel que ha fet el boca-orella, que com saben els experts és el millor màrqueting possible.

La inconsciència és pitjor que la ignorància.

Compartir el artículo

stats