La indiscutible guanyadora electoral a Itàlia ha estat Canale 5, la cadena de Mediaset, propietat de Berlusconi. La primera conclusió és que la revolució digital no ha arribat a la majoria de l’electorat, que continua influenciat pels continguts audiovisuals generalistes en obert. Per tant, el control televisiu de gran consum resulta determinant, encara, per desequilibrar els tradicionals blocs dreta-esquerra de la política occidental. No he sentit a cap dels politòlegs de guàrdia parlar d’això, igual serà perquè el pompós ofici necessita el relat de què les xarxes digitals, el màrqueting en línia i, tot el catàleg d’eines en xarxa, són imprescindibles per guanyar primer l’espai públic, i després les eleccions. Com a més, tots els potencials clients de les empreses d’assessorament d’imatge solen ser càrrecs públics disposats a renunciar a qualsevol idea pròpia que cotitze a la baixa, tot es queda a casa.
Només cal fer un experiment domèstic per saber-ne el pes real de la realitat paral·lela entre nosaltres. Pensem en la colla familiar convocada pel dinar de Nadal, i comprovem mentalment quan d’ells són actius en xarxes, i al mateix temps, quants estan al cas de l’últim cas s’entrecuixa de qualsevol celebritat televisiva. Si guanyen els últims per majoria, forma part de la majoria. En cas contrari, és de la minoria més selecta.
Igual passa en la quotidianitat, la realitat és una, amb la seua versió digital distorsionada. De fet les més conegudes xarxes socials s’ha convertit en una ampliació de grups de whatsapp, on sempre hi ha tres o quatre que pugen les fotos de l’estiu, i de cadascú dels restaurants on van, mentre que la resta del grup els posen verds. El que s’ha fet tota la vida, vaja.
Curiosament, durant la passada època estival he conegut uns quants casos de gent que ha manifestat que deixava la bombolla informàtica per recuperar un estil de vida saludable. Sembla que ara és tendència entre certa elit intel·lectual presumir d’absència d’avatar digital. Una nova versió de l’eterna lluita entre integrats i apocalíptics.
Però tornant al cas italià, només vull recordar que la versió espanyola de Canale 5 és la més vista en les llars valencianes, i com suposen, a les seues pantalles ix molt poca cosa del que fa el Botànic.
