Panorama des del pont

Faig meu el títol de l’obra teatral d’Arthur Miller per fer un flaix panoràmic de València, la millor ciutat del món per a viure segons la revista Forbes. Una bona notícia que ha passat quasi desapercebuda, potser perquè les bones notícies no són notícia. Encapçalar eixe rànquing no serà l’alt cim de la metafísica ni el nirvana de la bona vida, però que tan prestigiosa revista situe València per davant de Dubai, Mèxic, Lisboa, Madrid, Bangkok, Basilea, Melbourne, Abu Dhabi i Singapur és una notícia que s’ha de considerar; sense sobrevalorar-la, però també sense menystenir-la. I més si ja ha sigut nominada Capital Verda Europea 2024 per la UE. Reconeixement al treball ben fet; perquè si un dels camins més curts per aconseguir una distinció és merèixer-la, un altre és treballar-la. I s’ha treballat de valent lluitant per l’eficiència energètica, incrementant la infraestructura verda, promovent la biodiversitat urbana i recuperant l’espai públic. Si tinguera vocació taurina, cosa que no tinc, aprofitaria per dir a l’equip de Joan Ribó: va per tots vosaltres.

Tenia ganes d’escriure un article en positiu, perquè en aquesta vida no tot ha de ser dolent; i, ves per on, aquests reconeixements al Cap i Casal m’han carregat d’oxitocina i altres hormones de la felicitat donant-me l’oportunitat de reflectir sentiments amables. Cada ciutat té una icona, i a voltes dos o més, que la identifiquen. La de València fou sempre la Llotja de la seda, símbol que hui comparteix amb la Ciutat de les Arts i les Ciències. Enrere queda la València de la «Ruta del Balafiament», com la va denominar la BBC. Hui, en canvi, se la coneix com la ciutat més saludable del món i la millor d’Espanya per anar en bicicleta. Tot ha canviat per a millor. Així que ja sap: aprofite aquesta setmana —pontifícia, pel pont de la Immaculada Constitució— i pegue’s una volta pel Cap i Casal. I això no és xovinisme, ja que no he practicat mai l’onfaloscopia o l’art de mirar-se el melic; és simplement un bon consell.