Sorollisme botànic

El món a l’inrevés, perquè la modernitat sempre és més mental que biològica. Mentre el responsable designat pel Botànic pel Museu de Belles Arts estrena una nova sala dedicada a Sorolla, l’Acadèmia de Sant Carles rep la donació de 160 obres de Lipchitz, l’escultor cubista més valorat del segle XX, coetani de Picasso i Julio González, l’artista que posa nom a l’IVAM, com és ben visible ara en la gran façana de Guillem de Castro. El museu ha dedicat des del seu inici algunes exposicions de Lipchitz, sense dubte un artista de la modernitat. Però no sols el Belles Arts, el Consell també s’ha embolcat amb Sorolla amb la compra de la col·lecció Lladró, amb algun quadre de dubtosa autoria, i ha decidit que siga la primera exposició de l’antiga seu de Correus, batejat amb un nom rimbombant i que els valencians hem pagat dues vegades.

El trencament de la modernitat artística valenciana amb Sorolla ve de lluny, i els Monjalés, Alfaro, Valdés, Solbes, Toledo, Cardells, Ballester, Boix, Heras i Armengol, per esmentar uns quants, van deixar clar fa molts anys quan estudiaven que s’havia de passar pàgina al sorollisme clàssic. De fet, en teoria d’història de l’art, Sorolla marca la línia entre el classicisme i la renovació. Sí, ja sé que l’IVAM va programar una gran retrospectiva del pintor de la llum, però va ser una gran operació orquestrada per Carmen Alborch i Vicent Todolí per popularitzar, mai millor dit, el museu acabat d’inaugurar.

Ara entre l’IVAM i l’Acadèmia de Belles Arts han convertit València en la gran referència en l’obra de Lipchitz, que seria el Picasso de l’escultura, demostrant que en la Sant Carles hi ha més interés en l’art contemporani que en molts despatxos de l’actual administració. No cal que en la conselleria, la diputació o l’ajuntament hi haja experts en art, per això ja està la universitat i l’abundant bibliografia, però haurien de preguntar més, i per exemple, ara hi ha una inflació d’obres de Sorolla en les cases de subhastes, perquè en molts casos falta autentificació.

No posaré en dubte la marca Sorolla, però no és molt moderna que diga’m. Si els botànics volen audiència de la bona, només assenyalar que els dos artistes valencians vius més importants són Valdés i Calatrava.

Suscríbete para seguir leyendo