Un acte de fe a València, el 1723 (i III)

Finalment la relació de l’acte de fe ens ofereix dades de «reos de otros delitos»: concretament dues dones. Francisca Bustamante -àlias Montoya-, casada, «de professión gitana», resident a Titaguas, natural de Castelló de la Plana, tenia 50 anys i va ser condemnada per «supersticiosa y embustera». Va haver d’abjurar de levi, i desfilar a l’acte de fe com a penitent «con las insignias propias de dichos delitos». Se la mantindria confinada en un lloc designat, per quatre anys, on una «persona docta» havia de persuadir-la «a que se aparte de semejantes embustes y modo de vivir», i se la desterraria, després, quatre anys més de Madrid i del regne de València. Josefa María de Cabellos, filla de l'anterior, soltera, que vivia també a Titaguas i era «natural de Tudela, en el llano de Urgel, principado de Cataluña», de 20 anys, va rebre la mateixa condemna que sa mare.

L'imprés acaba explicant com després de la lectura dels «méritos de todos los dichos reos», es varen complir les sentències formals. I aquell mateix dia, «por la tarde se executó la setencia de muerte» d’Isabel de los Ríos i de Francisco del Mármol per part de la justícia reial: «dióseles garrote y sus cadáveres fueron reduzidos a cenizas». El narrador afegeix que «ella murió con señales de verdadero arrepentimiento y él perseveró en su negativa, hasta que poco antes de morir dio algunas muestras de conpunción». L’endemà «se executó la sentencia de azotes»; els reconciliats «fueron puestos en la cárcel de la penitencia» i, finalment, «las dos gitanas salieron a cumplir su destierro».

Tot això passava just fa tres-cents anys: judaïtzants condemnats a mort, quan se'ls anava perseguint des del temps de Ferran i Isabel -i que segons el meu amic i especialista en el tema, Jacob Mompó, possiblement eren d'origen portugués-, amb creences religioses que havien persistit ocultes més de dos segles. I la vinculació amb el tabac o la sal -l'administració-, també és misteriosa. El napolità heretge -de qui tan poc se'ns diu-, sembla un cas més «comú». Per últim, la persecució d'una altra minoria ètnica i cultural -dues dones gitanes-, que també ens aporta materials per a altres reflexions.

En conjunt, una trista imatge de la intolerància i la negació de la diversitat religiosa i cultural, la que ens ofereix aquell fullet que ostenta, orgullós, l'escut de la Inquisició en la seua portada. Ben trist.