Menys burocràcia i més educació

Maite Tarazona

Maite Tarazona

La càrrega burocràtica que suporten els docents en la Comunitat Valenciana s’ha anat incrementant a conseqüència dels successius canvis legislatius. Això afecta de manera substancial al seu treball diari ja que han de fer front a nombrosos documents tant de gestió com pedagògics. El nou model educatiu per competències i més individualitzat que proposa la LOMLOE també exigirà del professorat una major dedicació a aquestes tasques i la conseqüència és que el docent té menys temps per a preparar les seues classes; adaptar les programacions didàctiques al context, a l’atenció a la diversitat i al procés d’aprenentatge, i a una atenció més personalitzada de l’alumnat.

El professorat sap molt bé el que suposa la burocratització del seu treball dins i fora de l’aula: Parlem de programacions anuals, d’unitats didàctiques, projectes i adaptacions curriculars, informes estandarditzats per a cada alumne, informes del grup-classe, plans de convivència, actes i més actes de les reunions de cicle, de les trobades amb famílies, memòries d’avaluació, reunions d’orientació educativa, memòria de fi de curs… En fi una infinitat de paperassa que està generant molt malestar entre el professorat que acaba desprofesionalitzat. Preval la burocràcia enfront de la docència i el control dels resultats enfront de l’autonomia pedagògica. S’està imposant una dinàmica de recopilació de dades de tota mena sense una finalitat educativa concreta.

Aquesta realitat que patim s’ha vist incrementada arran del tancament dels centres a conseqüència de l’impacte de la COVID. La realitat és que moltes de les mesures implantades com a solucions d’emergència han vingut per a quedar-se, incrementant una ja de per si mateix sobrecarregada labor docent. La realitat viscuda durant la pandèmia, les exigències i reptes que suposa la implantació del nou model educatiu exigeix replantejar de manera seriosa l’organització dels centres educatius i la jornada laboral dels docents per a poder dur a terme de manera efectiva i eficient la seua labor.

Mentrestant, els informes internacionals assenyalen que els docents espanyols suporten un percentatge d’hores lectives superior a la mitjana tant de l’OCDE com de la UE23, percentatge que en el cas d’Educació Primària és superior a 10 punts percentuals. Així mateix, reflecteixen el fort impacte que la COVID ha suposat en els entorns educatius, especialment la falta de flexibilitat de les plantilles després de les retallades generades per la crisi de 2008. La pandèmia va impactar en els claustres en un moment de sobrecàrrega de treball i esgotament, sense que les mesures de reforç s’hagen implementat de la mateixa manera que ha succeït en altres sectors.

Per això, des del sector d’Ensenyament d’UGT reivindiquem una escola menys burocratitzada, amb més temps per a la docència, la innovació i la investigació. I aquest objectiu passa per dotar del finançament suficient al sector educatiu, unificar la legislació que ordena la vida dels centres o simplificar i concretar els documents, tant els institucionals com els de caràcter pedagògic, amb la finalitat d’evitar duplicitats innecessàries. Des d’UGT reclamem també que es proporcionen mitjans tecnològics adequats que simplifiquen i agilitzen els documents i les tasques de docents i no docents, així com una plataforma àgil i senzilla que permeta l’accés als programes i eines necessaris per a la docència i la gestió dels centres, facilitant la comunicació entre Administració, centres, docents i famílies.

I, sobretot, és necessari augmentar les plantilles docents i reduir les ràtios i les hores lectives per a poder dur a terme una millor atenció individualitzada de l’alumnat, desenvolupar l’aprenentatge competencial que promou la LOMLOE i generar projectes educatius innovadors en els nostres centres educatius públics. En suma, menys burocràcia i més educació.