La prioritat clara: la ciutadania

Ja van eixint a la llum els programes electorals de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals del 28 maig. Sempre he pensat que tal i com s’exposen, es tracta d’una llista de la compra. Un seguit de plans, de propostes o de mesures, en alguns casos acostades a la realitat i, en d’altres, impossibles de materialitzar si el partit que ho ha promés, governa.

Ara bé, el millor indicador de l’acció de govern és, sense dubte, el pressupost municipal. El document més important d’un govern, un document viu que s’adapta a les necessitats i a la realitat del municipi. I és ací on cal posar l’èmfasi. Perquè la línia, l’esperit de qui governa impregna totes les partides pressupostàries. Així, si qui governa prima despeses protocolàries, partides destinades a publicitat, fotos i propaganda diversa… tenim clar que la prioritat és perpetuar-se al govern. En canvi, si qui governa és progressista, prioritza partides socials, partides destinades a l’associacionisme, partides destinades al foment de l’ocupació, en este cas s’evidencia que la prioritat són els veïns i veïnes i polítiques que incidisquen i milloren les seues condicions de vida.

Ara sembla que fins i tot els partits de dreta i d’extrema dreta, també volem fer política pensant en les persones (cosa que dona a entendre que abans no la feien). Però resulta que només els governs progressistes, sobretot en coalició, som els qui tenim la prioritat clara i podem assegurar que allò social penetre en els pressuposts d’un ajuntament. Quan tornen les regles econòmiques anteriors a la pandèmia i a la guerra, veurem clarament qui pensa en les persones i qui pensa en interessos personals.

Perquè sí que hi ha diferència entre els partits d’esquerres i de dretes, perquè tots els polítics no som igual. Si voleu quedem un dia i us conte el que passava a Manises fa 20 anys, per sort la memòria no em falla.