Maig d’Europa i la ciutat

Ací avança el maig equidistant entre el Dia d’Europa i el de les eleccions municipals i valencianes. O siga, entre la memòria del final de la Guerra Mundial i la barbàrie actualitzada contra Ucraïna, i les decisives germanors de la Unió Europea, evocant el 75é aniversari de la creació del Consell d’Europa. I per les nostres ciutats i pobles, per les comarques mediterrànies que van d’Herbers fins a Pilar de la Horadada, l’oportunitat cívica personalitzada de votar la proximitat del progrés comparteix queixes i propostes, enmig de sorolls banals o estridents, i de fake news criminals o imbècils.

Com sempre, tota guerra a Europa és una guerra contra Europa. I totes les eleccions són eleccions a favor o en contra de les vivències personals i els projectes compartits. A les nostres ciutats i pobles -els més antics, patidors, oblidadissos i alegres d’Europa-, com sempre, tota acció que no faràs, serà feta contra tu, i cada vot que no aportarem, serà imposat contra nosaltres. Perdona: contra tots, contra totes.

¿Compartim l’anecdotari diari de treball, de dolors i de festa? Escric açò mentalment, passejant la vesprada per l’avinguda de Lledó, urbanitzada enguany per als vianants de Castelló, amb fons de la Unió Europea... I la vesprada democràtica em guia els passos cap al parc de Ribalta, on fins fa poc estava encara l’aberrant Cruz de los caídos -producte d’una guerra contra la bona gent de la ciutat, del país... i d’Europa.

Per la ciutat de la vesprada i dels dies, entre les petites victòries, l’avorriment i les desesperacions de tanta gent, veig com cada passejant transporta les esperes d’abans i després de sopar: un temut rebut de la llum o de la vida, un suat sou millorat almenys un 4% o una eixida del túnel de l’atur, una notícia a favor del només sí és sí, i de poder viure en casa. I una imploradíssima ploguda sobre l’horta i el secà; i per cert, sobre els caps de tants imbècils retrògrads com els que -temem i esperem que no massa- el dia 28 votaran contra l’aplicació local i autonòmica de la decisió compartida i imprescindible de guiar-se per la vida, amb una papereta de liberté, égalité, fraternité. N’hi ha més d’una, però és la teua, la nostra: ja t’apanyaràs si no la busques, decebuda, gandul; i si no la trobes, ja ens apanyarem tots.

Suscríbete para seguir leyendo