Habemus PP

Fumata blanca, habemus PP (no Papa). PP i la seua marca Hacendado (Vox) sumen i negociaran el nou Consell. El PP té motius per a traure pit en assolir els bons resultats que les enquestes havien pronosticat, malgrat tindre un historial amb més draps bruts que la llavadora de ‘Con ocho basta’. A propòsit d’això alguns amics del PP —que en tinc, encara que vostès no s’ho creguen— evoquen Neruda: «Nosaltres, els d’ahir, ja no som els mateixos». Naturalment, serà el temps —el jutge més sever— qui els donarà o llevarà la raó. Què lluny queda maig de 2015, quan l’única incertesa era qui lideraria el Consell perquè al corró negociador en lloc d’un gall n’hi havia dos: Puig i Oltra!

El 28M ja és història. Ara són dies d’alleujament i ressaca. Sense que ens crivellen amb proclames electorals; sense sondejos d’opinió on els ‘indecisos’ s’hi comporten com les parelles furtives que, per por o per falta de seguretat, amaguen la relació; sense cartells de candidats que emulen el retrat de Dorian Gray, per la joventut i bellesa que llueixen; sense promeses que pocs compleixen o fins i tot se’n burlen com Rajoy: «No he complit les meues promeses electorals, però he complit amb el meu deure». Com si complir allò promès no fóra el seu deure. Les eleccions haurien de ser com al Vaticà, on només importa l’epíleg. Fum blanc? Habemus Papam. I s’ha acabat.

Carlos Mazón no gaudirà dels cent dies de treva, habituals quan algú accedeix per primera vegada al poder, ja que ni ell ni el PP són nous a les institucions. Mazón, com al joc de l’oca, passa de presidir la diputació a presidir la Generalitat. Canvia de casella, és a dir, de despatx, però no de feina. Mai no sabrem si el PP hauria guanyat la Generalitat si no s’hagués utilitzat la condemna a l’exmarit de Mónica Oltra per a impedir que es presentara a les eleccions. És un raonament contrafactual que no té resposta, però obri espais de reflexió sobre el “lawfare” o ús abusiu de les instàncies judicials.