A treballar!!

Fa unes setmanes, just abans de començar la campanya electoral de les municipals i autonòmiques, escrivia en aquesta mateixa columna que no m’agraden les campanyes electorals. Doncs pràcticament encara no s’havia acabat la primera i nyas coca!, una nova a punt de començar per l’avanç de les eleccions generals. En fi, coses del “tacticisme” polític en el qual es mouen els dirigents polítics.

He de reconéixer que, com també molta gent, l’anunci de Sánchez d’avançar les generals al mes de juliol, em va deixar bocabadada, just en el moment en què encara estaven digerint que el bloc progressista havia perdut la Generalitat.

Bé, sorpresa inicial superada i quasi encaixada, toca mirar al futur i caminar perquè la dreta i la ultradreta no consoliden el poder territorial que han guanyat ni a les Corts Generals ni al govern central.

Anem per parts. Com és obvi, no conec els motius que han dut a Sánchez a avançar les eleccions generals quasi sis mesos. Supose que el seu narcisisme tindrà alguna cosa a veure. Però més enllà d’aquesta situació, l’aposta la veig molt arriscada. Potser serà només pur “tacticisme” polític per a no donar aire ni temps a la consolidació de pactes entre les dretes.

També potser vol estalviar tots aquests mesos d’un major grau de desgast polític per part dels nous barons territorials sota la direcció ideològica d’un Aznar que, des de l’ombra, continua marcant el pas del partit. O, qui sap, si també vol fer servir el seu ascendent pes polític internacional per a demostrar que la situació de l’Estat Espanyol no és, ni de lluny, el que ens volen fer creure les dretes.

També crec que pot suposar un vertader “sopapo” les esquerres perquè aparquen les seues picabaralles i sumen forces per fer front al vertader adversari polític que són les dretes. Insistisc en el fet que se m’escapen molts fils sobre els motius que han dut a Sànchez a aquest avanç electoral, però el temps de llepar-se les ferides ja ha passat. Ara toca que ens fiquem a treballar de valent per a frenar a la dreta i a la ultradreta que ja sabem el que volen: tornar a patrimonialitzar el poder per a tindre les mans lliures per a fer, de nou, el que millor saben fer i que tan clar van deixar quan van governar.

I parar-los els peus implica reivindicar tot el treball fet i els drets aconseguits i plantar cara a les urnes.

Des d’aquest espai demane seny i reflexió a tot l’espectre de les esquerres a què reflexionen i busquem punts d’encontre i aparquen diferències. Ens juguem molt a les eleccions de juliol. I no ens queda temps per a buscar culpables de la desfeta electoral del 28M.

Ens hem de ficar a treballar des de ja mateix per a frenar a les dretes i tot el que comporten. Hem de demanar a totes les organitzacions d’esquerres un gran pacte, amb acords comuns que busque millorar la vida de tota la ciutadania i que impedisca l’avanç de la ultradreta que, com estem veient a Europa, només comporta més patiment per a la gent de sempre: la més vulnerable.

Convertim en oportunitat les eleccions generals de juliol i fiquem fre de manera contundent les polítiques que segurament buscaran impedir l’avanç democràtic i de la justícia social.

L’aposta de Sánchez ha estat molt arriscada, és cert. Però només els nostres vots convertiran aquesta aposta arriscada i un punt narcisista, en una oportunitat per a frenar les aspiracions de la dreta i la ultradreta. Anem-hi a fer-ho possible.

I si, és cert que no m’agraden gens les campanyes electorals, però encara m’agraden molt menys els governs conservadors.