La Marie Claire de Vilafranca

Què farem per a la llarga vida d’una empresa que representa una comarca antiga i laboriosa, la dels Ports, veïna de les terres altes de Terol, la Marie Claire, ara en perill i necessitat? Jo, un entre tants, hi aporto també la meua pròpia memòria: guardo encara un ganxet que servia per a entrar fils de les mànegues i els baixos de feixos de jerseis que cada setmana havia d’agenciar ma mare -i hi ajudàvem tota la família, amb singular qualitat mon pare, i els tres germans, sobretot el menut, jo mateix.

Eren encàrrecs a moltes dones de Castelló, moltes, per cert, emigrades, de part de l’empresa Dusen, que entrà en liquidació fa deu anys, el 2013, i tancà definitivament el seu cicle a l’agost del 2022 -fa menys d’un any. Era una derivació de la Marie Claire, que, si eres d’edat, recordaràs com a mínim per la cantarella, alegre i minifaldera, de Marie Claire, Marie Claire, un panty para cada mujer; i per haver comprovat la comoditat i la resistència de les produccions de l’empresa, ara amenaçada.

I cadascú tindrà la seua experiència, però el nostre és un país tèxtil –dels Ports, per cert, a l’Alcoià, on també la Ferry’s tancà el 2007. I el nostre nord és teixit per la història de la llana dels Ports i el Maestrat, exportada ja a l’Edat Mitjana cap als ports de Pisa i Talamone, o siga, de la Corona d’Aragó a Itàlia. I pels telers casolans de la comarca, matèria també per als tractants contemporanis, viatgers i optimistes, que rodaven de la comarca allà on fera falta. I per l’empresa més important fins ara fa precisament un segle, la Colònia de la Fàbrica Giner de Morella, del model semblant a les Colònies catalanes, i d’eixes al model anglés, sense el qual no s’entén tampoc la història de la comarca, ni de les terres on hagueren d’emigrar els nostres savis del teixit, per exemple, al Vallés, i a tota la Catalunya tèxtil.

Un segle després, ara mateix, Vilafranca -la Vilafranca de la pedra en sec i del comerç, la Vilafranca treballadora i sindical, i la Vilafranca emigrada o aventurera-, i amb ella una manera de viure treballant i progressant, és citada davant la crisi i el possible tancament, que s’haurà d’evitar, de la Marie Claire, i del present i la vida laboral i social del país.