El temps de l’espígol

Comptant Europa per semestres, el present és el de la presidència d’Espanya de la Unió Europea. Comptant la vida per mesos, el present és el de la floració de l’espígol a les terres altes de l’oest de la conca mediterrània, on habita terrenys calcaris, secs, pobres i assolellats -i per a nosaltres bellíssims-, com les comarques valencianes septentrionals, creadores ara mateix dels ecològics festivals Feslloc de Benlloc que ha acabat, l’EspigolFest d’Herbers el cap de setmana que ve, i l’Aplec dels Ports, a Morella, davall la pròxima lluna quasi plena.

Però sobretot, comptant la vida per allò que compta, pel govern i la política, venen les eleccions generals del dia 23, després de les passades, d’immerescudes derrotes i bàrbares victòries electorals. Amb el comprovat perill terrible de l’abstenció -que no practiques tu, però no se sap mai-, el ventall acalorat de conseqüències que poden vindre de no votar a les variades gents progressistes, pinten de negre disfressat ocasionalment de blau cel i de verd moc. 

De moment, l’estultícia insultant ja s’ha acarnissat en derogar les nits d’estiu, censurant espectacles de l’«Orlando» de Virginia Woolf, «La Villana de Getafe» de Lope de Vega, «El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca», i «Lightyear». Vaja, derogar, com reciten amb veu patètica el gallec, la riojana, la Isabel Natividad i totes les troupes locals que posen la cara i el morro censor. Vaja, derogar els temes d’eixos quatre espectacles: la història d’amor lliure d’Europa, l’attrezzo d’uns genitals, l’optimisme infantil d’una escola rural de xiquets castellans que somiaven el mar... ¡I un bes!

Eixes censures execrables són quatre entre centenars de perpetrades. Mentre ho estic escrivint, arriba la proposta d’un energumen governant a Borriana: prohibir revistes a la biblioteca de la ciutat.  I entre els milers que ara mateix se’n deuen estar preparant, ¿es pot esperar a comprovar que, si no s’han atrevit encara a barbaritats diguem-ne universals, és perquè encara no poden? ¡Però si el gallec ja ha dit -li han dit que diga, clar-, amb veu enrogallada, que derogarà precisament i exactament les lleis actuals dels temes d’aquelles quatre obretes teatrals! Cinc regidors energúmens no són res, comparats amb els centenars de corruptes segurament ja encarregats de derogar la solidaritat, la igualtat, els sous, les millores educatives, les llengües, la memòria, la creació lliure... Que no deroguen, dic jo, l’espígol.