Vacances sobrevalorades

El mes d'agost és per antonomàsia el que identifiquem amb l'estiu, les vacances i -per a alguns- el del dolce far niente. Tanmateix, el món continua: els metges, els hospitals, els infermers, les farmàcies i altres professionals del gremi de la salut i l'assistència mèdica, treballen igualment. En alguns llocs, com ara les ciutats i els pobles que es troben en la costa, tot es multiplica. Però no només en aquell àmbit. També als supermercats, als bars, als restaurants, a les administracions de finques i a les administracions de loteria. El descans d'alguns, en definitiva, implica l'augment de treball d'altres.

I tots -els qui són usuaris o clients i els que atenen o treballen-, semblen estar molt nerviosos, de vegades inexplicablement. Els uns, perquè es veuen obligats a descansar i gaudir per damunt de tot. Els altres, encara, perquè no poden estar de vacances, obligats, com es troben també, a treballar amb la calor, molta més gent i més problemes a la fi. Vist d'aquesta manera, potser el període de l'estiu que destinem a les vacances és un període sobrevalorat. Fa uns dies, mentre tractava de dormir escoltant la mar, en un bloc de pisos pròxim la gent s'esforçava per reproduir una revetlla popular amb orquestra, música que sona des de fa almenys trenta anys en aquesta mena d'aplecs socials i un frenesí inexplicable en un personal que se suposa que busca una certa desconnexió del dia a dia. No sé: ho he posat com exemple de la necessitat de passar-ho bé que s'imposa -no només en estiu, és clar- en la nostra societat.

Tampoc cal anar cercant "los sepulcres" mentre "colguen les gents ab alegria festes" -que diria el nostre Ausiàs March. Ja ho sé. Però una possible moderació, potser ens aniria a tots millor. A la televisió vaig escoltar, fa poc, que alguns pagaven els creuers al llarg de l'any. Potser cada vegada que els arribarà el rebut de la mensualitat recordaran com de bé ho varen passar, dalt d'un vaixell enorme, ple de persones desconegudes i totes volent passar-ho bé també, mentre mengen i beuen sense control -potser-, i amb una sensació de claustrofòbia galopant. D'altres -els que es queden a terra-, cada dia tenen mil coses que fer... Veuen museus, van a les platges de moda, es fan selfies en tots els llocs que toca i no donen coll a atendre gent que va i ve. I etc.

No sé si les vacances, tal com les planteja el món actual, ens ajuden a descansar, com a societat. Jo vaig a posar-me a remulla una estona, que la mar sempre és refrescant, malgrat les temperatures que tenim.

Suscríbete para seguir leyendo