Geografia Lingüística

Hui, en el programa ‘Hoy por hoy. Comunitat Valenciana’ de la cadena Ser, podran sentir el cinqué i últim diàleg entre la periodista Jèssica Crespo i Maite Mollà, tècnica d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Durant les cinc setmanes del mes d’agost, en unes converses breus i amenes, hem pogut saber l’origen, el significat i sobretot el valor dels noms de la nostra geografia lingüística, els dels nostres paratges, rius i pobles i els dels nostres prenoms, cognoms, llinatges i malnoms. Els convide de gust a sentir els quatre programes anteriors, en l’apartat de Ser Podcast de l’emissora i en les xarxes socials de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, també en el meu compte personal i en el de Maite Mollà, a qui recomane seguir.

L’onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, uns noms que tenen ànima. Formen part del nostre patrimoni tant com els objectes que determinen. De fet, ells preserven un món que s’ha perdut. En l’etimologia dels nostres espais trobarem muntanyes amb arbres i plantes que ja han desaparegut. Un món rural devorat per l’urbanita que ja no sap què és un bovalar o que també nosaltres en algun moment adoràrem una deessa de l’aigua, com la Xana del món celta, i que viu encara en l’albufera d’Anna. Al mes d’octubre, els dies 27 i 28, a Silla, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua organitzarà la XVI Jornada d’Onomàstica dedicada als hidrònims, els noms que bateja l’aigua. Com totes les que organitza l’AVL, la jornada és gratuïta, oberta a la societat i només caldrà que s’inscriguen a partir del mes de setembre. L’Albufera i els seus noms seran protagonistes; jo, de vostés, no m’ho perdria.

Però no sols són els topònims, les curiositats relatives als antropònims: els noms de persona, els prenoms, els cognoms i els malnoms també han tingut cabuda en estos episodis radiofònics. De les modes a la legislació, de la forma valenciana d’acurtar els noms propis als procediments senzills de corregir l’ortografia de noms i cognoms. L’origen del nostre poble i les relacions que hem mantingut amb les societats veïnes s’expliquen molt fàcilment només en observar els nostres cognoms. Diu molt d’un poble com té el seu patrimoni. El nostre més preat és la llengua, el valencià. Usem-lo ara més que mai.