Canvi de ‘look’

Les nostres campiones mundials de futbol ja saben que han aconseguit molt més que guanyar el mundial, que no és poca cosa. Han fet una digestió ràpida de la victòria, assaborint-la com si fora un expresso acabat de fer, intens i curt, i, sense fer tertúlia de sobretaula, s’han alçat d’un bot per a continuar la revolució encetada, segures, imbatibles.

Aquestes professionals del futbol iniciaren des de xicotetes una modalitat futbolística diferent a la dels xiquets i per això la seua lliga és una altra, la de trencar obstacles per a fer-se un lloc en el terreny de joc, que era patrimoni d’ells, batallant per introduir una perspectiva feminista entreverada des del principi, que ha creuat totes les hores de tots els entrenaments, de tots els partits i de tots els vestuaris; ells, en canvi, sempre han jugat en casa i només a futbol.

El treball que tenen elles per davant, individual i col·lectiu, és immens, d’abast universal, i va acompanyat d’una enorme consciència i d’un gran sentit de la responsabilitat. Estan ben entrenades individualment i col·lectivament i, ara, continuen treballant a estall per la dignitat professional i per la igualtat de gènere, dins i fora del vestuari. Han hagut de guanyar una copa del món en un temps rècord per a fer-se de respectar. Aquesta desproporció la coneixen bé des de menudes, perquè sempre han hagut de suportar una desigualtat de sèrie, normalitzada i aplaudida; per això estan acostumades a aguantar, a creure en elles, en la força de l’equip i no tindre por. Estan preparades per a canviar el món, i ho estan fent.

Les futbolistes saben el que volen i la repercussió social que tenen, demanen canvis profunds en l’estructura que sosté el futbol, tolerància zero al masclisme i avançar en la igualtat salarial.

Elles s’ho han jugat tot i ho han guanyat tot. A més, amb el treball que han fet i els queda per fer, encara tenen temps per anar a la perruqueria, fer-se metxes californianes, posar-se pestanyes postisses, fer-se una exfoliant corporal, pintar-se les ungles, maquillar-se, fer shooping, depilar-se, fer-se una neteja de cutis, un tattoo o un piercing..., i ser campiones del món.

A la senyora Yolanda Díaz també li dona temps d’anar a la perruqueria i de ser vicepresidenta segona del Govern de l’Estat espanyol i ministra de Treball i Economia Social en funcions, i de reaccionar des de la Presidència europea a Santiago de Compostela dient: « ... creo .... que los comentarios machistas no tienen acogida. Se acabó el machismo en España y en Europa.», referint-se a les paraules d’Alfonso Guerra, que necessita moltíssim actualitzar-se, fer-se un canvi de look.