Escalante

Les meues excursions escolars es limitaven a visitar la fàbrica d’arròs del poble o la d’una coneguda marca de gasoses. A cinqué anàrem a veure un museu d’animals estranys dissecats a Onda i el castell de Sagunt i no recorde ben bé l’any que visitàrem a les coves de la Vall d’Uixó i una fàbrica de sabates. Comparades amb l’oferta immensa d’activitats extraescolars que tenen els menuts ara mateix, sembla que la generació de boomers, més que a l’EGB, pertanyíem al Cató. En canvi, tinc un record gratíssim de les eixides en l’institut a pintar al natural, visitar el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés i, sobretot, les eixides al teatre. La nit de sant Joan, de Dagoll Dagom amb Jaume Sisa, en el Valencia Cinema del carrer Quart, Olimpic Man d’Els Joglars, a l’amfiteatre de Xest i el Teatre Negre de Praga a la Sala Escalante del carrer Landerer.

Jo era una adolescent jugant a ser adulta i se m’obria un món de textos i posades en escena originals i transgressors en uns carrers de la València fosca i marginal que esclatava en les nits de marxa entre progres i estudiants. Però els matins i les vesprades eren per a l’Escalante, per a jugar a tornar a ser xiqueta. La vida m’ha dut a ser companya de treball de les persones meravelloses que conformen l’Escalante Centre Teatral. A elles devem no només la millor programació infantil i juvenil, també l’Escalante és una escola de teatre i un referent nacional que ha rebut ja els premis més prestigiosos, des dels Max a la Medalla d’Argent de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, i ara la Medalla d’Or de l’Acadèmia de les Arts Escèniques.

Amb Joan, el Cendrós; La Guerra dels mons, El llibre de la Selva o L’increïble assassinat d’Ausiàs March els nostres menuts entre setmana i famílies senceres els cap de setmana s’han enverinat amb el teatre en valencià. Quaranta anys de qualitat i compromís, defensa de la llengua i dels valors ètics amb què volem conformar un món millor. Anys hi ha hagut que l’única programació a la ciutat de València de teatre en valencià a Nadal ha sigut la de l’Escalante. Sense espai estable encara, però fent de l’odissea una virtut, demà, a les naus de Ribes, alçaran el teló per canviar la vida d’una criatura.