LA CLARABOIA

Llibres contra la barbàrie

Antoni Gómez

Antoni Gómez

Llibres contra la barbàrie d’Orient Pròxim, contra els genocidis dels uns i dels altres, contra l’instint violent, cruel i assassí de l’espècie humana. Hem perdut la noció d’humanitat universal en virtut de la mesquinesa dels interessos polítics o geoestratègics dels estats? La humanitat s’acaba en les fronteres de la tribu?, com escriu Alain Finkielkraut? Comença la Plaça del Llibre de València, enguany al Botànic, i és el moment oportú per asserenar la reflexió i repensar l’humanisme perdut amb la lectura de poesia. Res millor que El Crit (Onada Edicions) de la poeta Susanna Lliberós per a rebel·lar-nos contra l’estat de les coses i reivindicar la humanitat de les més nobles emocions humanes. O els Cims i abismes (Voliana poesia) de Vicent Penya per a trobar la necessària ressonància amb l’entorn natural i aprendre a valorar, amb ironia, si cal, les bondats de la vida. Anem per mal camí i Vicent Berenguer ens adverteix del Paradís en perill (Perifèric Edicions).

També el periodista Joan-Carles Martí ha tret a la llum el poemari Asimptomàtic (Vincle Editorial). Amb paraules d’Àngels Gregori, la greu malaltia que va patir el poeta li ha servit per a retre-li comptes a la vida i als dubtes a través de les paraules, sense voluntat de caure en la condescendència. Àngels Gregori, precisament, ha publicat Jazz, versos on es barregen els carrers de Nova York i els d’Oliva, ciutat natal de la poeta, com una jam session lliure i improvisada.

El cantant Raimon ha publicat el dietari Personal i transferible (Empúries), vivències i reflexions dels anys de plenitud -principi dels huitanta- d’un cantautor i intel·lectual connectat amb el seu temps de tarannà discret, independent, i molt amic dels seus amics. D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura amb edició d’Isabel Graña (Lleonard Muntaner) és altra de les novetats importants del gran crític literari nascut a Virginia, un pont entre la literatura angloamericana i la catalana.

Un altre crític, Enric Balaguer, ens ofereix de bell nou un treball brillant, Punts de fuga. Pensar, crear, resistir (Lletra Impresa Edicions, Institució Alfons el Magnànim). Un reflex crític, un reclam humanista, sobre diferents aspectes de la societat occidental. Stefan Zweig. Vida y obra de un gigante de la literatura (Arpa) és una més que interessant biografia del gran escriptor vienés escrita per Luis Fernando Moreno. També publicat en castellà és l’exhaustiva anàlisi de l’historiador Borja Ribera Una historia de violencia. La Transición valenciana (1975-1982). Un estudi molt recomanable en els temps polítics que corren.

En narrativa, Urbà Lozano ha tret a la llum D’un silenci antic i molt llarg (Bromera), la crònica de dues nissagues d’Alginet marcades per la Guerra Civil. Josep Vicent Miralles ha publicat en Drassana la novel·la Estiu, una «vibrant trama negra, travessada per moments d’humor i costumisme àcid que despulla el mite del turisme valencià», segons llegim en la contraportada. Els inútils, també en Drassana, d’Andreu Sevilla, és una excel·lent i esperpèntica història ambientada a la fi dels anys cinquanta poblada per personatges tan «miserables com commovedors» que són una decadent radiografia del franquisme.

Vicent Usó continua el treball literari amb la publicació de Dotze(Bromera), una història sobre una mestra jubilada reclosa al seu pis que repassa la seua vida quan un crit esfereïdor al pis del costat trenca la monotonia. L’administrativa de l’autora nascuda a Granollers Jèssica Roca, narra, des de l’òptica d’una treballadora d’una multinacional situada a la comarca del Vallès, l’impacte de la crisi del 2008 en la seua vida i les de l’entorn més directe. També Esperança Camps acaba de publicar recentment la novel·la La por (Edicions del Bullent), un relat angoixant en primera persona escrit amb un llenguatge de gran bellesa i de gran força.

Fills del Nil (Ara), escrit per Xavier Aldekoa, descriu un impactant viatge pel Nil de l’autor que és una oportunitat per mirar i entendre l’Àfrica d’una manera diferent. Per últim, El foc i la cendra. Dones creadores i tràgiques (Onada Edicions), escrit per l’autor d’este article, són catorze biografies literàries de creadores marcades per la tragèdia que han hagut de lluitar contra societats patriarcals i masclistes per tirar endavant l’obra. Tot plegat, estos són només alguns títols que ens poden ajudar a obrir una escletxa d’humanitat davant de tanta barbàrie.