Les matances

Les matances humanes formen de l’espècie des de la nit dels temps. El virus de la maldat i la violència, en períodes de regressió ètica, amb paraules del filòsof José Antonio Marina, ha causat i causa autèntiques carnisseries humanes entre els iguals. Fins i tot el mite de la Prehistòria feliç, harmònica, pacífica, de convivència ideal amb la natura i pau entre els humans, s’ha esmicolat. A pesar de l’abundància de recursos, la poca densitat de població, etcètera, les poblacions de caçadors recol·lectors que vivien a prop dels rius i les terres fèrtils també manifestaven comportaments violents pel control del territori i els recursos. Els prehistoriadors ja han documentat matances extremadament violentes (cal veure les investigacions de Jean Guilaine i Jean Zammit).

I fins i tot, al llarg del Neolític, en arribar la mítica del guerrer, calia ofendre el cadàver i demostrar-li acarnissament, eliminar l’aura, l’esperit de l’enemic. La ferocitat dels atacants sobre les víctimes es veu en la posició dels cadàvers de les tombes: volien fugir o protegir-se de les destrals de pedra, les puntes de fletxa, colpejats als genolls, bescolls, cranis?... Volien apropiar-se de les terres? Qui sap.

L’esclavitud, l’opressió i el domini dels uns sobre els altres per a ser incorporats al mercat d’esclaus, els saquejos, formaven part de les civilitzacions més antigues i eren l’espina dorsal de l’economia. Els esclaus eren els no homes i no tenien drets ni dignitat: no tenien el control de les seues vides. La humanitat acabava on acabava la tribu. Les matances, les guerres, la violència indiscriminada, les guerres ètniques i religioses, el racisme, eren elements intrínsecs a l’Edat Mitjana i la Santa Inquisició l’instrument dels poderosos per a sotmetre als de baix.

I què podríem dir-ne del segle XX? El pitjor segle que ha existit, segons Isaiah Berlin. Prop de tres-centes guerres documentades i al voltant de 110 milions de morts, entre les dos conflictes mundials i altres genocidis documentats ( el colonialisme occidental en Àfrica, els armenis, l’Holocaust, la gran Purga de Stalin, la repressió dels bolxevics, Ruanda i Burundi, Bòsnia, Sabra i Xatila, Camboia, Japó, la revolució Xina... la llista seria inacabable). Els nazis van introduir un element nou: la crueltat com a entreteniment. Segons el testimoni d’un supervivent dels camps de concentració, el comandant present durant la flagel·lació dels jueus estava roig d’excitació lasciva. Amb les mans a les butxaques dels pantalons es masturbava durant l’acte de tortura. Ho documenta José Antonio Marina, Biografia de la inhumanidad, Ariel, 2021. I què dir d’Àsia, posem per cas, i la violència ètnica i religiosa a l’India? Caldria llegir Arundhati Roy i la novel·la El ministerio de la felicidad suprema per a assimilar el nivell de violència entre musulmans, hindús, cristians, budistes...

I les matances a l’Àfrica? L’extrema violència interètnica als països africans posa la pell de gallina. Dictadors sàtrapes, corrupció, xiquets soldats, violacions de dones, misèria, conflictes ètnics que mai no s’acaben... Com deia Céline, per als pobres existeixen dues formes de morir, bé per la indiferència absoluta en temps de pau, o bé per la passió homicida arribada la guerra. Recomanable llegir Fills del Nil, de Xavier Aldekoa (Ara Llibres).

Arribats al segle XXI sembla que estem com estàvem, que continuem instal·lats en la regressió ètica, sobretot si tenim en compte que ja no val de res valorar les circumstàncies i els conflictes dins dels límits dels nostres melics, sinó que cal contemplar el món com l’única pàtria perquè qualsevol conflicte ens pot afectar: les fronteres són les de la Terra. I si parlem de matances de civils innocents, continuem com estàvem. Ha passat a Ucraïna, i a hores d’ara està passant a l’Orient Pròxim amb la guerra entre Israel i els palestins.

Si bé el terrorisme de Hamás és assassí, indiscriminat, cruel, repugnant i violent, el terrorisme d’estat del govern actual d’Israel, amb el màxim responsable Netanyahu, acusat de corrupció, al capdavant, és demencial. Contemplem a través dels mitjans d’informació, amb el beneplàcit dels Estats Units i la comunitat internacional, de quina manera l’exèrcit israelià massacra la població civil palestina amb total impunitat. La matança afecta prop de 10.000 persones, una gran part xiquets i dones indefenses. I als camps de refugiats, com el de Jabalia, un atac condemnat per l’ONU i reconegut per Israel. Definitivament, les matances formen part de l’ADN de l’espècie humana.