La Carxofa i les Quaranta Hores

Setmanes enrere vaig parlar de la sorpresa que suposà descobrir que, al municipi de Manises, també s’entona el Cant de la Carxofa. I vaig atribuir l’ocultació o segregació d’aquest acte, respecte a la resta de carxofes que se celebren a diferents poblacions de l’Horta i barris de València ciutat, a dues circumstàncies: la manca d’ús de l’artefacte mecànic, que aporta la part més cridanera i característica de la representació; i la seua vinculació a la festivitat religiosa denominada de les Quaranta Hores, i no als patrons locals, com acostuma a ser habitual.

Les Quaranta Hores consisteixen a exposar i adorar el Crist Sagramentat durant tot aquest temps, que és el que es calcula que Jesús de Natzaret passà dins del sepulcre, després de morir crucificat i abans de ressuscitar. Els seus orígens se situen a la Itàlia del segle XVI, ja que la festa fou reglamentada pel cardenal Carlo Borromeo (1538-1584); i tot sembla indicar que es convertí en una celebració popular del catolicisme a partir de l’any 1731, en ser difosa pel Papa Climent XII. Finalment, perdé el gran protagonisme que, des de dos segles enrere, havia adquirit com a conseqüència de les reformes que impulsà el Concili Vaticà II (1962-1965).

Alaquàs inaugura una escultura en homenaje al Cant de la Carxofa

Si explique tot això és perquè, llegint premsa antiga, m’he adonat que el cas de Manises no és únic ni extraordinari; ja que, si més no, hi ha un parell de testimonis de la primera dècada del segle XX a través dels quals s’acredita que, durant la festivitat de les Quaranta Hores, també s’entonava el Cant de la Carxofa. D’aquesta manera, sabem que en la celebració que tingué lloc en juny de 1907 a la parròquia valenciana de Sant Andreu, «después de la reserva del último día de las Cuarenta Horas», «seis infantillos, vestidos de ángeles, [cantaron] el villancico de la Carchofa». Mentre que, en agost de 1908 i durant les Quaranta Hores que se solemnitzaren en el Convent de les caputxines de Santa Clara, també del Cap i Casal, es cantaren diversos motets, entre els quals destacava «el villancico de la Carchofa».

Sens dubte, es tracta de dades noves i rellevants que assenyalen com, cent anys enrere, la Carxofa també es cantava en honor al Crist Sagramentat. Tal com actualment continua interpretant-se a Manises.