Enric Juan

Aquesta vesprada l’Ajuntament d’Alaquàs reconeixerà, com a fill adoptiu de la localitat, el professor, historiador i editor Enric Juan Redal, una de les persones que, en les darreres dècades, més ha contribuït al desvetlament cultural no sols del municipi del qual és cronista, sinó també de tota la comarca de l’Horta Sud.

Originari d’Alzira, Enric arribà a l’Institut de Batxillerat d’Alaquàs en 1978, quan tot just estrenàvem la democràcia. Era una època de canvis i de projectes, i la seua joventut, formació, sensibilitat i tarannà vital impactaren amb força entre l’alumnat. Com a docent, trencava esquemes, no deixava indiferent ningú; entre altres coses perquè vinculava l’estudi i l’ensenyament de la història a l’àmbit local i comarcal. Així, lluny de remetre a episodis distants que tenien com a protagonistes el Cid, Don Pelayo o la batalla de las Navas de Tolosa, tal com era habitual en aquella època, ens parlava de les sèquies, les ceberes, les portalades, el Cant de la Carxofa i d’altres elements arquitectònics i artístics que caracteritzaven el nostre entorn rural més immediat.

Propicià que començàrem a mirar-nos el Castell-Palau d’Alaquàs, magnífic exponent dels antics senyorius feudals, amb ulls encuriosits. I ens ensenyà el significat de conceptes com ara la propietat sentimental; i també, la importància de posar nom i cognoms a les persones humils, aquelles que, amb el seu treball silenciós, edificaren les societats pretèrites. Enric no sols sabé estimular diverses generacions d’adolescents i joves, sinó també responsables municipals, com Albert Taberner i Carme Mateu, i activistes culturals, com Josep M. Soriano, Antonio Sancho, José Esteve, Maria Esteve, Ximo Llorenç, Mariano Planells, Baltasar Escrivà, Quico Garcia i d’altres; amb els quals, en 1981, impulsà Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, anuari que ja ha tret a la llum quaranta-tres volums.

Hui el municipi d’Alaquàs homenatjarà el treball constant i infatigable d’Enric Juan, sempre al servei de la recuperació identitària i l’enfortiment de l’autoestima col·lectiva. És així com ha esdevingut un ciutadà model, un referent per a una població a la qual fa més de quatre dècades i mitja que il·lumina. Per això, el seu reconeixement com a fill adoptiu serà un acte de justícia històrica. La mateixa que, ara fa vint-i-un anys, permeté que la ciutadania aconseguira la propietat efectiva de l’edifici civil més emblemàtic d’Alaquàs. Moltes gràcies, Enric, i l’enhorabona!